L’Aday es mira els llums del carrer una mica confús. Es deu preguntar què fan allà ell i els seus pares entre una multitud de gent desconeguda, però es limita a mirar d’un cantó a l’altre de l’avinguda de la Concòrdia. És la seva primera nit de Reis i, tot i que no entén de què va tot aquell desplegament de llums, música i colors, fa una rialla innocent a la performance. D’entre tots els detalls de la cavalcada del 2020, el petit es deixa seduir per l’estrella que es projecta als edificis que envolten el trajecte que segueixen les carrosses. Amb els ulls riallers ressegueix el recorregut de l’estrella que es dibuixa sobre els edificis i marca el camí que han de seguir els Reis.
Les fades i els follets de la son encomanaven a tots els nens i nenes anar a dormir ben d’hora per facilitar la gran feinada de Ses Majestats. Per a l’Aday, aquesta ordre no va ser gens difícil de complir: cansat d’un dia molt complet, feia nones ben d’hora i es va acabar llevant a les 9 h per obrir (si més no, intentar-ho) els paquets que els Melcior, Gaspar o Baltasar –encara no té cap rei preferit– havien deixat a casa seva.
L’Aday ha rebut moltes joguines en els seus primers Reis / CEDIDA
Els pares de l’Aday, en Sergi i la Marta, s’han encarregat d’escriure i fer arribar la carta a Ses Majestats i ho faran, com a mínim, fins que el petit comenci a escriure. Però no ho han fet a la babalà. “Hem buscat jocs que estimulin la seva curiositat i intel·ligència, són edats on absorbeixen els coneixements com si fossin esponges”, expliquen els pares. Per això, tots els regals que ha rebut l’Aday tenen a veure amb els sentits: vista, oïda i tacte. Un piano per descobrir quin color té la música i, qui sap, iniciar-ho en una possible futura afició; un camió que emet notes musicals, una pilota amb tacte rugós, una casa de formes geomètriques i una piràmide d’anelles per millorar la seva psicomotricitat. “Per saber què el fa feliç, ha de tastar-ho tot”, afirma el pare.
Tot i que previsiblement invertirà part de la setmana a investigar i experimentar amb les seves noves joguines, l’Aday ja s’ho va passar d’allò més bé ajudant els seus pares a obrir els paquets i esmicolant el paper de regal que amagava les joguines. Fet que ens demostra, un cop més, que els nens no entenen de diners ni de coses materials. Tota una lliçó de vida.
Nens grans
Com l’Aday, l’Amalia tampoc entén de què va tot això. Tot i que l’Alzheimer li impedeix recordar quin dia és, la seva família porta un regal embolicat en paper de color vermell intens que contrasta amb la blancor de les habitacions de l’edifici Albada del Parc Taulí, on està ingressada. Com ella, moltes persones d’avançada edat que estan ingressades a l’hospital sabadellenc van rebre ahir el seu detallet per fer-los recordar que Ses Majestats, i sobretot les seves famílies, també pensen en ells.
Els regals que una senyora ingressada al Taulí ha rebut / CEDIDA
Com si d’una nena petita es tractés, la senyora Amalia rep un cuc de peluix i unes sabatilles per fer més confortable la seva estada. El cuc, explica la seva filla Rafi, “la manté entretinguda i amb les mans ocupades”. La Maria Dolors, també hospitalitzada, ha rebut un regal que l’ha fet saltar alguna llàgrima tímida: una fotografia on apareix amb els seus quatre fills. “Veure’ls em dóna la vida”, diu mentre desa la imatge sobre la tauleta.
