Ser a primera línia de la indústria tèxtil els anys seixanta ens va comportar a ulls del món ser comparats amb el bressol d’aquest sector: Manchester. No va ser l’única denominació amb què se’ns va donar a conèixer arreu
El nom de Sabadell solia anar acompanyat d’unes simpàtiques frases o eslògans que pretenien lloar el tarannà i el caràcter de la ciutat. Hi havia aquell que la definia com Manchester of Catalonia o la Manchester catalana que era, potser, una molt optimista comparació amb la ciutat bressol de la indústria tèxtil anglesa.
Sabadell era llodada per la qualitat industrial / CEDIDA
Un altre, de ben cert, que es difonia a través d’uns rètols a l’entrada de la població era: Primer centro textil lanero de España. També era utilitzat pel consistori així que tenia ocasió. Era veritat, a Sabadell, aleshores, es produïen més productes de llana que no pas a d’altres llocs.
L’esport també era motiu d’orgull. Disposant del gimnàs municipal, de les pistes d’atletisme, de l’estadi de futbol, de les piscines municipals i del pavelló d’esports, a més d’una extensa multitud de clubs privats, l’esport en general ocupava un important paper a la vida de la població. Hi havia campions, i altres dignes representants, a gairebé totes les disciplines esportives d’aleshores. Sembla, doncs, que Sabadell, ciudad piloto del deporte español no era gens exagerat.
Un altre dels eslògans més celebrats era Ciudad de la calidad industrial. L’any 1968, la Cambra de Comerç de Sabadell, aleshores, Cámara Oficial de Comercio e Industria de Sabadell, va editar una guia de la ciutat, la portada de la qual exhibia aquesta frase. Era una guia bastant completa, didàctica i explicativa del que era i el que oferia la nostra ciutat. Les dades que es difonien a la guia eren de l’any 1966. A mitjans dels anys seixanta, amb 145.000 habitants, Sabadell era la tercera ciutat de Catalunya, després de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, seguida molt de prop per Badalona i de més lluny per Terrassa.
El gran creixement de Sabadell es va assolir entre 1950 i 1980. Entre aquells anys es va més que triplicar la seva població, passant de prop de 60.000 a més de 180.000 habitants, amb els corresponents problemes d’habitatge que aquest creixement va representar. Era una època en la qual la indústria local absorbia tota la mà d’obra que hi havia, o que arribava, en edat de feina.
Segons la guia, l’any 1966 a Sabadell, 4.500 empreses donaven feina a 46.000 treballadors, és a dir, treballava una de cada tres persones. L’atur no es coneixia. Per rams, el majoritari era, òbviament, el tèxtil que ocupava, en números rodons, 27.500 productors; seguit del metall, amb 8.000; la construcció, amb 3.800; la fusta, amb 825; paper i arts gràfiques, amb 800 i químiques amb 525. El comerç donava feina a 2.500 persones i els serveis a 2.000.
El tèxtil lidera el nombre d’empreses
El nombre d’empreses era: 950 del tèxtil; 615 del metall; 330 construcció, vidre i ceràmica; 210 fusta; 60 paper i arts gràfiques i 275 químiques. També hi havia 1.830 comerços i 260 empreses de serveis.
L’any 1966, a Sabadell, l’electricitat consumida va ser de 251 milions de kW/h, amb una mitjana per càpita superior a l’europea en general i a la francesa o italiana en particular.
El parc mòbil de la ciutat constava de 7.300 automòbils de turisme; 6.200 motos i moto-carros; 2.700 camions i furgonetes; 130 Taxis; 113 autobusos i microbusos; 62 tractors i carretons elèctrics; 87 avionetes i 9.300 bicicletes.
A meitat dels anys seixanta, Sabadell era, sens dubte, una important ciutat, activa, dinàmica, vigorosa i una de les més industrioses del país. Aquesta tònica va durar fins als anys noranta. L’any 1996, el sector dels serveis va superar per primera vegada el sector industrial. Entrant el segle XXI, Sabadell, va deixar de ser una de les principals ciutats industrials de l’Estat.
L’any 2006, amb una població de 203.000 habitants, l’ocupació arribava a 60.000 persones, de les quals, 9.300 ho eren a la indústria, 6.400 a la construcció i 44.300 als serveis. Resumint, el sector dels serveis, va augmentar del 4,3%, de l’any 1966, al 73,8% del 2006. A Sabadell, en 40 anys, la indústria havia cedit el pas als serveis.
Es podria dir que l’edat d’or de la indústria a Sabadell va transcórrer entre el Pla d’Estabilització de l’any 1959 i l’entrada a Europa de l’any 1986. La davallada de les clàssiques i antigues indústries (tèxtil i metall) i la lliure circulació de mercaderies i maquinària, van ensorrar la indústria de Sabadell. La globalització i les errònies decisions econòmiques, polítiques i socials van fer la resta.
Per acabar amb una notícia esperançadora parlarem del creixement de la ciutat. Una notícia del Diari de Sabadell d’aquesta setmana explicava que en dues dècades (el que portem de mil·lenni) la capital vallesana ha passat de 184.859 a 213.644 habitants (+15,6%). O dit d’una altra manera: ha experimentat el segon creixement més important d’entre les grans ciutats catalanes en aquest període.
