JOSEP MERCADÉ

En estat d’alerta

[Per Josep Mercadé, periodista]

La tecnologia disposa de sistemes per fer prediccions que, en molts casos, evitaran mals majors en determinades situacions. Controlar els riscos en les nostres vides i protegir-nos és un fet habitual. On més es nota és en la meteorologia. Els experts ens indiquen, fins i tot, els gruixos de neu que han de caure, els litres de pluja que es poden acumular o la força del vent que patirem en un determinat episodi atmosfèric.

Aquests avisos ens fan sentir més tranquils sabent que algú vetlla per la nostra integritat física. De tota manera, no sé si ho heu notat, vivim en un estat permanent d’alerta. Ens hi hem acostumat i hi convivim. Gairebé desconfiem de les situacions massa tranquil·les, les mirem amb malfiança, no fos cas que ens amaguin alguna cosa. Aleshores, quan tornem a tenir les alertes ja ens quedem més satisfets. L’estat de tranquil·litat va estretament lligat amb el d’angoixa que poden provocar les alertes.

La comunicació personal hi juga un paper determinant. Ens llevem al matí pensant en quines seran les alertes que ens oferirà el mòbil per tal d’iniciar el dia tranquils i ben alertats. Ho hem vist aquests dies amb la borrasca Glòria. Des de molt abans que arribés ja sabíem els efectes que podríem tenir. Anticipar-nos al que ens passarà resulta especialment útil en la climatologia. Una altra cosa és que fem cas a les recomanacions associades a les alertes. Generalment a cada episodi hi ha algun incident o altre per imprudències. Curiosament, però, quan les alertes no responen a fenòmens tan evidents com els efectes que pot provocar una borrasca al llarg de les hores immediates, els humans ens comportem de forma diferent. Ja fa temps que les alertes en matèria mediambiental formen part de les nostres vides. Sobretot, quan els efectes del canvi climàtic són perceptibles, com ho proven aquestes borrasques fora de l’habitual, les alertes semblen més serioses.

La llàstima és que hem perdut un temps preciós per fer els deures que ens demanaven els successius avisos rebuts del mateix planeta. Els més optimistes ens diuen que encara hi som a temps. Els més pessimistes asseguren que això ja no ho arreglarà ningú. Sigui com sigui, les alertes s’aniran succeint i cada cop amb més intensitat. Saber què ens ve a sobre no ens ha de fer sentir més tranquils. Tot el contrari. Hem de tenir molta capacitat de reacció i no tenir por de les mesures que s’adoptin per més dràstiques que puguin ser.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top