Ciutat

Trempar l’acer, cardar la llana i fullar la pasta

[Per Jaume Barberà]

A Sabadell, els verbs trempar, cardar i fullar no tenen el pretès significat maliciós que se’ls hi suposa. Tampoc són expressions grolleres o xarones. Al contrari, formen part del llenguatge planer i popular sabadellenc, perquè a Sabadell s’ha trempat l’acer, s’ha cardat la llana i s’ha fullat la pasta.

Aquests tres verbs defineixen operacions concretes de feines corresponents a tres indústries diferents: el metall, el tèxtil i el ram d’alimentació, que tan importants han estat per al desenvolupament econòmic i social de Sabadell. Des de temps antic, expressions amb aquests verbs han estat utilitzades sense que ningú s’hagués de ruboritzar.

Trempar

Es defineix trempar com l’operació de donar (a l’acer o al cristall) el punt de duresa i elasticitat necessari per a certs usos. Diversitat de peces d’acer que constitueixen les màquines necessiten un determinat grau de duresa que les faci idònies per a la seva funció. Aquest augment de la duresa s’aconsegueix amb els denominats tractaments tèrmics. Antigament, aquestes operacions es duien a terme a cada empresa o taller, però el desenvolupament de la indústria del metall va fer possible l’aparició de tallers especialitzats. Així ho va veure el sabadellenc Josep Carreras, que el 1953 es va establir pel seu compte i va crear l’empresa Tractaments Tèrmics Carreras (TTC). Aquell any va plegar de l’empresa Auto Electricitat, el taller de la fàbrica de Ferran Casablancas, on exercia d’encarregat, i es va dedicar a fer tractaments tèrmics, com el trempat de peces.

TTC és, actualment, una acreditada societat que es dedica a fer tractaments tèrmics i termoquímics i recobriments de peces, totes en materials metàl·lics, bàsicament acers. Treballa amb processos avançats i tecnologia moderna. Per cert, va ser falsament acusada d’originar un brot de legionel·la el 2014. Aquell brot mortal no havia sortit de les seves torres de refrigeració.

Ja sabem que a Olot tot ho carden, però on millor s’ha cardat la llana que a Sabadell? Hi ha diferents acudits i frases fetes que es poden fer amb el verb cardar. Una d’elles és aquella llegenda urbana –podria ser que fos certa– en què s’explica que, cap als anys cinquanta, van preguntar a un fabricant de Sabadell que de totes les classes que hi havia, quina era la millor llana per cardar? L’home, murri, sense pensar-ho dues vegades va dir, tot arquejant una cella, “la Lana Turner”. La pregunta li havien fet en llengua castellana.

Cardar

El cardat és una de les operacions prèvies a la filatura. L’operació de cardar consisteix a pentinar i alinear les fibres de llana, cotó o altres fibres, i deixar-les a punt per poder-les filar millor. La carda és una màquina perillosa. S’ha endut molts braços i moltes vides. Dels tres grans grups de màquines de producció tèxtil: preparació i filatura; teixit i acabat, Sabadell ha cobert a bastament el paper d’usuari i de fabricant. Hi havia gran quantitat d’empreses tèxtils que utilitzaven aquests tipus de màquines que també eren fabricades a la ciutat. Pel que fa a les cardes, les més afamades eren, entre altres, les construïdes a cal Vicenç Casajuana o a cal Pere Gardeñas.

Dies enrere, a la pàgina Patrimoni Sabadell de Facebook, es demanava de fer un inventari de les pastisseries de bon record que ja no hi són. En van sortir 35. Déu n’hi do. Si hi afegim les desenes de pastisseries que hi ha actualment, arribarem a la conclusió que aquest món, el de les pastisseries, és i ha estat primordial per a Sabadell, que és terra de bons establiments i de bons artesans. Qui és que no ha assaborit el clàssic tortell de crema o de nata dels diumenges?

Fullar

Els tortells són, precisament, de pasta de full (hojaldre, en castellà), una de les saboroses especialitats de la pastisseria. Per aconseguir la seva textura es prepara una massa de farina, aigua i sal i s’estén. Sobre ella s’hi estén una capa de greix i es doblega sobre si mateixa diverses vegades. La repetició d’aquesta operació fa que vagin quedant fines làmines separades per greix, que retén el vapor que es genera amb l’aigua de la massa durant la cocció i aquestes làmines se separen com les fulles d’un llibre. La màquina per elaborar la pasta de full és la laminadora de masses. A Sabadell hi ha hagut pioners en la construcció de maquinària per a pastisseria com el senyor Vicenç Margarit, que havia format part de la companyia Baciana, Sanahuja i Margarit, i que es va establir per compte seu el 1900. Fabricava motors. Més tard, es va especialitzar en maquinària per a pastisseries i el 1919 va crear l’empresa Vimar. Pionera en aquest tipus de maquinària.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top