Ciutat

Un pas més per acabar d’homenatjar totes les víctimes sabadellenques del nazisme

La col·locació de llambordes en memòria dels sabadellencs deportats ha comptat amb la consellera de Justícia, Ester Capella

La consellera Ester Capella i l'alcaldessa, Marta Farrés, acompanyant els germans de Salvador Vidal a l'hora de col·locar la llamborda / Lluís Franco

“Gràcies a aquesta iniciativa es farà present el nom de dones i homes que no haurien d’haver mort mai”, ha reivindicat la consellera de Justícia, Ester Capella, a l’acte institucional que ha homenatjat les víctimes del nazisme, a l’avinguda de l’Alcalde Moix. La iniciativa a la qual es referia la representant del departament de la Generalitat és la col·locació de 36 noves ‘Stolpersteine’ als carrers, en memòria dels sabadellencs deportats a camps de concentració i d’extermini, entre el 1940 i el 1945. Després que es posi la darrera llamborda aquest dilluns, n’hi haurà 61 i Sabadell es convertirà en la ciutat que en tindrà més a l’Estat.

Respecte a les deportacions, Capella ha recordat la responsabilitat que va tenir l’Espanya de Franco: “La deportació té molt a veure amb el que va fer l’estat espanyol en aquell moment, que va ser declarar no-nacionals als republicans que ajudaven a combatre el nazisme”. “Té un deute històric que ha de saldar”, ha assenyalat la consellera.

L’alcaldessa, Marta Farrés, ha ressaltat el simbolisme de les Stolpersteine, dissenyades per l’artista Gunter Demnig: “Quan mirem les llambordes, el que fem és un gest d’inclinar-nos. És una actitud de respecte cap a aquestes persones i el que signifiquen”. Farrés, per altra banda, ha celebrat: “Des de Sabadell, ens sumem a més de 1.800 ciutats que busquen un element essencial: no oblidar mai la barbàrie del nazisme”. Cinc estudiants de primer d’ESO de l’institut Agustí Serra Fontanet han acompanyat l’acte institucional, que ha culminat amb la col·locació de la llamborda d’un dels sabadellencs deportat a camps nazis, Salvador Vidal Claramunt.

La consellera de Justícia i l’alcaldessa. A davant, Carme i Josep Maria, germans de Salvador Vidal / LLUÍS FRANCO

SALVADOR VIDAL CLARAMUNT

La seva família es va instal·lar a la Torre d’en Guitart, l’any 1936, per fer-hi de masovers. Solter, pagès i secretari de la Unió de Rabassaires, Salvador Vidal va fer diverses tasques de suport a la rereguarda sabadellenca, tal com relata el Museu d’Història de Sabadell. Al final de la guerra, va ser evacuat a l’exili des de Castellar del Vallès. Travessada la frontera, va anar a parar als camps de refugiats d’Argelers i d’Agde. Després de passar per una companyia de treballadors estrangers als Alps, va ser capturat. Abans de ser assassinat al castell de Hartheim, va ser empresonat a Stalag (Polònia) i deportat a Mauthausen i Gusen.

“Érem una família i allò ens va destrossar. Aquell record no ha passat mai i vaig pensar que l’acte només serviria per amoïnar-me. Però m’ha acabat agradant”, expressava Carme Vidal, una de les dues germanes de Salvador, que ha col·locat la llamborda a l’avinguda de l’Alcalde Moix, número 5, just davant d’on hi havia la Torre Guitart.

També hi ha estat present, entre altres familiars, un dels dos germans de Salvador Vidal, Josep Maria: “És important el reconeixement, però ha arribat amb retard. El meu germà va ser un defensor de la República i va ser una víctima del nazisme. Han hagut de passar molts anys perquè es reconegui el sacrifici que va significar la seva lluita”.

Familiars de Salvador Vidal davant de la llamborda / LLUÍS FRANCO

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top