Ciutat

Pepe Valenzuela: Les mans que han servit cafè a generacions de sabadellencs

Qui pensi que és massa jove per posar-se a treballar hauria de tenir una conversa amb Pepe Valenzuela (Posadas, Còrdova, 1957). Quan tenia 10 anys, ell i els seus pares es van traslladar d’Andalusia a Sabadell, on un any després, amb 11, va començar a servir taules i a ajudar a la cuina del bar Sala, a la carretera de Barcelona. Ara, mig segle després, es jubila.

Pepe Valenzuela / LLUÍS FRANCO

“He servit a generacions de sabadellencs, molts dels clients que venien darrerament els he servit a ells, als seus pares i als seus avis”, recorda Valenzuela. D’on més gent el recorda és del Forn Sant Jaume de la Rambla, on hi ha treballat durant gran part de la seva vida. Abans, però, va haver de fer el servei militar, primer a Cartagena i després a Cadis, deixant temporalment el bar Sala.

“Tenia 18 anys i el propietari del Sala em va trucar per dir-me que tancaria, però que quan tornés tindria feina en un lloc que em tractarien com a casa”, explica. Va ser quan va conèixer la família Rosell, propietaris del Forn Sant Jaume. “Un cop tornat, em van dir que reposés del servei militar i que m’incorporés més tard, però jo em volia posar mans a la feina tan aviat com fos possible”, explica Valenzuela. Allà va ser on va forjar una estreta relació amb clients habituals, alguns d’ells coneguts, com jugadors del Sabadell o el cantant Sergio Dalma: “Era característic que prenia suc de taronja, un cafè amb llet i un brioix de pernil dolç”, apunta. Qui també n’era un habitual era l’exalcalde Antoni Farrés: “Cafè amb llet i dos croissants!”, recorda.

Publicitat

Encarregat del local des del 1983, fa set anys els propietaris comunicaven als treballadors que tancaven. Va ser llavors quan un amic li va proposar obrir un altre negoci al centre. “Jo no volia ser en cap altre lloc que a la Rambla, on hi tenia la meva clientela, i tampoc m’interessava assumir cap responsabilitat amb el negoci, la meva feina és la d’encarregat”, indica Valenzuela.

És així com va entrar a formar part de La Cullereta, on la major part de la seva clientela del Forn Sant Jaume el va seguir com a punt de referència de les seves trobades entre cafès i xocolates desfetes.

Ara, després de mig segle veient passar generacions de sabadellencs per les taules que ha servit, es jubila. “Tinc una parcel·la a Posadas, on m’hi estic fent una casa amb la dona. I a viure la vida!”, exclama.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top