[Per Josep Mercadé, periodista]
Podem dir que ha plogut sobre mullat. I no pas perquè la borrasca Gloria es va allargar més del que seria habitual provocant una llevantada d’afectes devastadors. Aquesta inclemència meteorològica ha passat enmig d’una situació política incerta, insòlita i exasperant. Una cosa i l’altra cal resoldre-les amb la màxima celeritat. La llàstima és que no tothom sembla prou conscient de les prioritats que cal marcar en el moment que vivim.
Ja fa molt de temps que si ens mirem la situació política de Catalunya des de la distància, de seguida ens apareix l’ombra de l’escriptor txec que tantes vegades fem servir per descriure episodis que són difícils de gestionar. Efectivament de kafkiana podríem qualificar la situació viscuda les darreres hores al Parlament de Catalunya. Però és que la d’aquest dimarts encara ho pot ser més. Els dirigents polítics empresonats compareixent a la comissió parlamentària que analitzarà l’aplicació de l’article 155. El que veurem també serà memorable. Qui ho entengui que ho compri.
El Parlament de Catalunya va viure aquest dilluns una sessió plenària d’aquelles que fan història amb la discrepància manifesta entre els dos socis de govern. Mentrestant, el país reclama moure fitxa amb urgència per fer front a les necessitats generades per la manca de pressupost i també per posar remei als afectes provocats pel temporal de la setmana passada. Cal reconèixer que la reacció del govern de la Generalitat davant la super llevantada va ser ràpida en primera instància. Però alhora també polèmica per la gestió del buidatge dels embassaments.
En aquest ploure sobre mullat, la paràlisi que viu Catalunya ja no es pot allargar més. Totes les forces polítiques han de deixar d’estar en mode eleccions de forma permanent. Això no beneficia una ciutadania que reclama accions concretes. Més encara quan diverses zones del país es troben en una situació precària motivada pels aiguats. Tot i la gravetat que comporta la decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar el president de la Generalitat, hi ha coses que, en aquest moment precís, han de passar per davant.
Els ajuntaments, el de Sabadell n’és un exemple, necessiten que la Generalitat disposi de pressupost per afrontar projectes i iniciatives que ja no poden esperar més.
Certament vivim en un conflicte permanent. Sobretot per les accions derivades de la judicialització de la política. Però cal tenir la capacitat de separar els diferents fronts oberts. Si no ho fem, contribuirem a fer créixer la desmobilització de la ciutadania. I això també serà ploure sobre mullat.
