Aquest dimecres al vespre es va presentar a la Llar del Llibre la darrera novel·la de l’escriptor sabadellenc Manel Aljama, ‘La soledat del Llebrer’ (Pagès editors). L’acte de presentació va anar a càrrec del periodista Josep Maria Francino, que de bon començament va citar una entrevista que el D.S. va fer a l’escriptor l’any passat, en què es feia referència a la “frenètica activitat social d’Aljama”.
Manel Aljama, sota l’atenta mirada de Josep Maria Francino / VICTÒRIA ROVIRA
Francino va parlar de l’estimació que Aljama sent, des de molt petit, per l’escriptura i la lectura i que “quan anava a la biblioteca pública llegia tot allò que no tenia a casa seva i que segur que l’inspirava molt”, i va posar èmfasi en el fet que Aljama va néixer a Sabadell l’any 1963, una data que -segons Francino- no s’ha d’oblidar perquè “l’escriptor ens parla, en el llibre, de coses que van succeir en un temps coetani al seu”.
Un personatge tret del túnel del temps
Aljama, per la seva banda, va definir el seu darrer llibre com un cúmul d’experiències que ha volgut compartir amb els seus lectors. L’escriptor va explicar que la novel·la negra li ha agradat sempre, i com és habitual en ell, va interrompre el fil per explicar per què es diu gènere negre a aquest tipus de literatura, la qual cosa va provocar el somriure del públic assistent, acostumat als parèntesis verbals de l’escriptor sabadellenc. El que sí que va voler deixar clar és que es tracta d’una novel·la inclosa en aquest gènere i no d’una novel·la periodística, tot i les contínues referències històriques que conté.
Aljama va explicar l’origen del seu personatge, l’inspector de policia Canales, creat fa molts anys i situat en una història policial que succeeix a Sabadell però que finalment va decidir deixar en un calaix. L’any 2015 va decidir recuperar-lo: “El vaig posar al túnel del temps, i el vaig enviar a l’època que mor Franco, just quan ell s’acaba d’estrenar com a policia”. Aquest jove inspector arriba a Barcelona, on l’acaben de destinar al districte cinquè, en ple barri xinès. Aljama es va documentar sobre l’època i tot el que es va dir sobre l’agonia del dictador, consultant la premsa del moment i també parlant amb testimonis d’aquells fets: “Ell ve per una cosa concreta. Era de la secreta, i ja sabem que la seva funció era reprimir tot el moviment polític”.
La soledat del llebrer descriu minuciosament un personatge fruit d’aquell règim franquista. “Diuen que els de la brigada politicosocial tenien certa formació, perquè una petita elit del cos havia rebut lliçons de la CIA. A mi em consta que els grisos eren una colla de bèsties i els de la secreta eren una mica millor, però no gaire”, afirma Aljama. La història, doncs, sorgeix d’aquest personatge, que es veu implicat en una Barcelona grisa que malda per començar a liquidar la dictadura, però que encara ha d’enfrontar-se a la repressió policial.
Manel Aljama va aprofitar la presentació del seu darrer llibre per anunciar que hi haurà continuïtat amb dues novel·les més, que conclouran una trilogia del personatge.
