Publicitat
Ciutat

El preu a la baixa de l’Artèxtil estava a l’abast de l’Ajuntament

El preu a la baixa de l’Artèxtil estava a l’abast de l’Ajuntament

Façana de la fàbrica Artèxtil, en una imatge d’arxiu / VICTÒRIA ROVIRA
[Albert Acín Serra / P. J. Armengou]

La investigació dels Mossos d’Esquadra per blanqueig de capitals contra l’anterior propietari de les oficines de l’Artèxtil ha posat en el punt de mira la compra que va fer l’Ajuntament de l’edifici el desembre del 2018. Una adquisició que es va tancar per 3,2 milions d’euros, sis vegades més del que havien pagat per la nau un any i mig abans els venedors, la societat Suenty Premium SL i Amadeo Montero (Lele), membre de la família Jodorovich, un clan mafiós vinculat al narcotràfic.

La compravenda per part del clan ha reobert un segon front: la gestió política. Per què l’Ajuntament va pagar tant pel mateix bé? Podria haver sabut el preu pagat pels venedors? Podria haver comprat l'immoble a millor preu, anys abans? Hi ha com a mínim tres vies per haver accedit a informació durant els anys anteriors en què, segons fonts consultades pel D.S., l’edifici es va oferir diverses vegades a l’Ajuntament abans del concurs de creditors.

En primer lloc, el govern anterior podria haver consultat els anuncis de venda de la planta, que eren públics i notoris. Durant els anys que l’empresa propietària anterior als JodorovichInmobiliaria Europea Manet– va estar en concurs de creditors (2013-2017), els preus oferts als promotors locals van oscil·lar entre 1,18 milions d’euros i 750.000 euros. En segon terme, l’Ajuntament era –juntament amb Hisenda– un dels creditors de l’empresa propietària i, com a tal, hauria estat notificat del procés de venda i també de l’acord final amb els nous propietaris, Suenty Premium i Amadeo Montero, el 'Lele'. I, per últim, perquè un cop es va vendre la nau per 500.000 euros als nous propietaris, la dada del preu de compra estava a un clic: només calia fer la gestió interna amb el registre cadastral.

Per què es ven per aquest preu?

L’oferta que el Lele i Suenty Premium van fer l’any 2017, de 500.000 euros, va ser segons fonts consultades pel D.S., la millor oferta rebuda després de més de dos anys de gestions de venda infructuoses. Ningú havia ofert més. Davant d’aquesta situació, el jutge que tutelava el concurs de creditors va donar per vàlida la venda i va condonar la resta del deute de la immobiliària amb Hisenda: aproximadament 1,18 milions d’euros. L’administradora concursal va assumir el control total de l’empresa propietària de l’immoble l’any 2013, en el marc del concurs de creditors, i va ser l’encarregada de tancar el tracte. “Era un solar molt limitat urbanísticament perquè estava protegit, i a més just sortint de la crisi immobiliària”, assenyalen fonts coneixedores de la compravenda.

La fàbrica Artèxtil està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb protecció global en tot el conjunt, a excepció de les naus enderrocades el setembre del 2018. Això implica que no es pot modificar ni la façana, ni l’interior, ni cap altre element. Tampoc es pot enderrocar. El sòl de les oficines comprades per l’Ajuntament està qualificat de zona industrial de noves tecnologies i la resta de la fàbrica protegida –propietat de l’Ajuntament per cessió des del 2016– d’equipament.

Per què es compra per 3,2 milions?

L’Ajuntament de Sabadell va pagar per l’Artèxtil 3,2 milions d’euros, 2,7 milions més del que havien pagat un any i mig abans Lele i Suenty Premium. El Govern anterior empara la seva decisió en l’informe tècnic, al qual ha tingut accés aquest diari, en el qual es feia una mostra de preus i s’estimava que el valor de l’Artèxtil és de 3,7 milions. “Crec que hem fet una bona feina entre el preu d’inici i el del final. Hi ha hagut una reducció del preu de sortida dels propietaris de 500.000 euros”, assegurava en el ple que va aprovar la compra l’extinent d’alcalde, Juli Fernández, referint-se que la taxació inicial de l’edifici era de 3,7 milions d’euros.

Amb tot, la informació no era completa. L’informe tècnic no va incloure els antecedents de compra i centrava la taxació de l’edifici i el preu de mercat tan sols amb una comparació amb sis immobles similars. La ironia és que el Govern tenia accés a la base de dades de l’Ajuntament: amb una cerca al registre cadastral era suficient per accedir a l’històric de les compravendes i haver sabut que s’havia venut feia poc abans per 500.000 euros.

Per què no es va comprar abans?

L’Ajuntament podria haver tingut accés a la venda de l’immoble abans del concurs de creditors -la propietat els el va oferir en diverses ocasions-, i també durant el procés concursal, ja que formava part dels creditors de l’empresa propietària, que devia uns 50.000 euros al consistori. “L’Ajuntament n’havia d’estar al cas. Era un creditor i era part afectada del procés”, explica l’advocat concursal Albert Sitja, que a més exposa que en aquests casos comprar l’edifici pot ser sinònim d’aconseguir-lo “a preu d’ocasió”. El D.S. ha pogut saber, a més, que l’Ajuntament va rebre una notificació de l’inici del concurs en què se li preguntava sobre el deute de Inmobiliaria Europea Manet amb el consistori.

L’adquisició, realitzada finalment el desembre del 2018, comptava amb les signatures de l’exalcalde, Maties Serracant, com del llavors regidor d’Urbanisme, Juli Fernàndez, responsable del procés. Fernàndez sosté ara que des del 2016 la compra estava prevista amb fons de la UE, però que ho va deixar en mans de l’equip tècnic. “No m’asseuria mai a negociar el preu amb ningú”, exposa. “Això ho porta la gent de patrimoni i urbanisme, que fan aquestes coses”, matisa. Ell era el responsable polític i s’encarregava de fer un seguiment. “Jo preguntava als tècnics i em deien ‘anem fent’, i en el moment que estava fet, ‘està fet’”, assevera.

L’antic govern també defensa l’“oportunitat política” de la compra de l’Artèxtil per la situació pressupostària que es donava en aquell moment al consistori. Com en el cas de la fàbrica Sallarès i Deu, l’adquisició de les oficines de l’Artèxtil es va fer amb fons del superàvit de l’any 2017. Aquests diners, que per llei estan sotmesos a moltes condicions per invertir-los, s’havien de gastar abans del 31 de desembre del 2018. Les presses i la manca d’informació van fer la resta.

Vista general de la fàbrica de l'Artèxtil, en una imatge d'arxiu de l'any 2008 / LLUÍS FRANCO

Suenty Premium: 3.000 euros de capital en material d’oficina

Suenty Premium és la segona gran protagonista, juntament amb el clan Jodorovich, perquè va adquirir i vendre el 30% de l’Artèxtil en consorci amb el Lele, investigat per blanqueig. José Luis Colls i Sonia Maria Simes figuren com els fundadors de l’empresa, aliens a la ciutat. La cara sabadellenca –que figura com a administrador entre 2016 i 2019– és un home de negocis sabadellenc: Xavi Palou, que era l’administrador únic de l’empresa en el moment en què es va fer tant la compra com la venda. Segons diverses fonts, és una de les cares visibles de l’operació immobiliària.

L’empresa es va constituir com una SL amb el capital inicial mínim, 3.000 euros. No es va fer cap aportació monetària: per registrar-se com a empresa, es va utilitzar material d’oficina. El primer va aportar un ordinador, una impressora i una taula d’escriptori –que el conjunt representen 2.999 euros, segons les escriptures–, mentre que la segona va aportar una grapadora per valor d’un euro.

En la documentació consultada apareixen fins a tres seus de l’empresa, cap d’elles amb aparença de ser la seu d’una corporació: una a Puigcerdà (la Cerdanya), on segons ha pogut el D.S. s’estarien construint pisos de lloguer turístic, un àtic residencial a Alp (la Cerdanya) i una nau a l’Hospitalet del Llobregat (Baix Llobregat). Entre els administradors únics de l’empresa també apareix Anny Contreras, administradora des de finals de desembre del 2019. Fa tan sols un mes.

Jodorovich, un clan històric

80 anys d’un clan amb negocis dubtosos, els Jodorovich. La policia catalana està darrere de la família, que arrossega un llarg historial criminalístic des de fa dècades –fins i tot amb condemnes judicials–. Luisa Jodorovich, que va morir el 2017, era considerada la cara visible d’un clan originat als anys 40 a la Zona Franca de Barcelona. El clan acumula diversos casos sonats, com un delicte de robatori amb homicidi l’any 1988 a Torroella de Montgrí. Quatre membres del clan van anar a presó pels fets. El clan també va estar relacionat els 70 amb la lluita arma anarquista.

El cosí del Lele, Simón Montero Jodorovich, va entrar a presó el 2008 per haver emmagatzemat armes de guerra. Després d’una sentència condemnatòria, el Suprem va revertir la presó i va deixar-lo en llibertat a ell i als seus tres germans. Ell és ara el president de la Federació L’Artèxtil, de fet, ha estat el darrer cas que involucra els Jodorovich. Hi ha unes indagacions obertes de la Divisió de Criminalització dels Mossos d’Esquadra a Barcelona que apunta de nou a l’existència d’un blanqueig de capitals producte de negocis suposadament il·lícits de la mà presumptament del Lele, una de les cares del clan que resideix a Castelldefels.

Els Mossos destapen un ‘pelotazo’ a Sabadell a través de la venda de l’Artèxtil

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top