Dimarts al matí coneixíem els antecedents de la compra de l’Artèxtil per part de l’Ajuntament de Sabadell, l’any 2018, per 3,2 milions d’euros. Segons publicava El Periódico, l’edifici –una de les joies arquitectòniques de la ciutat– havia estat venut l’any 2017 en el marc del concurs de creditors de l’empresa propietària per només 500.000 euros. Els compradors, que posteriorment el va vendre a l’Ajuntament, eren un membre del clan Jodorovich, una llegendària organització criminal (en un 70%) i en un 30% a una societat administrada per un sabadellenc. L’operació els va generar una plusvàlua de 2,7 milions d’euros en menys d’un any i mig a costa de les arques municipals.
La investigació del D.S. obre una sèrie d’interrogants en una història pròpia de novel·la negra: com una presumpta trama de blanqueig de capital acaba comprant un edifici a Sabadell que feia dos anys que estava al mercat i el “col·loca” a l’Ajuntament en temps rècord? Com pot ser que ni els tècnics municipals ni Juli Fernàndez, llavors regidor d’Urbanisme, ni Maties Serracant, llavors alcalde, coneguessin la valoració prèvia de l’edifici a l’hora de negociar-ne el preu? Quin va ser el criteri d’oportunitat de la compra de l’Ajuntament el 2018 i per què no dos anys abans? Malgrat tot, hi ha final feliç: es va salvar l’Artèxtil.
