Publicitat
MARC ARGEMÍ

Musk, Bezos i els altres mons possibles

[Per Marc Argemí, periodista]

Una de les notícies més importants de les últimes setmanes ha passat gairebé desapercebuda pel gran públic. Per primera vegada, una companyia comercial podrà enviar coets tripulats a l’espai. Es tracta de l’empresa SpaceX, propietat d’Elon Musk, l’emprenedor visionari que no és un personatge de ficció –encara que quan el veieu us farà pensar en l’Iron Man de Marvel–, sinó que sobretot és conegut per fabricar els cotxes elèctrics Tesla, els més cobejats del mercat.

En efecte, fa uns dies SpaceX va superar la darrera de les proves necessàries per obtenir el permís. Ara s’obre una nova fase en la cursa espacial, que segurament viurà els pròxims anys un desenvolupament més accelerat que en les darreres dècades. Perquè no es tracta, simplement, d’enviar astronautes a l’Estació Espacial Internacional, o de llançar noves missions a la lluna, sinó d’una veritable comercialització dels vols galàctics. Tenim, per exemple, la possibilitat de substituir els vols transoceànics per viatges en coet terra-terra de durades ínfimes. Trigaries menys de Nova York a Beijing que de Vic a Barcelona (la promesa d’SpaceX és de 39 minuts el trajecte). O el viatge de Barcelona a Nova York mateix, que American Airlines fa avui en 8 hores i 55 minuts, l’Starship –que és el nom del coet d’SpaceX– trigarà menys de 32 minuts.

Ja no seran coets d’un sol ús, sinó mitjans de transport convencionals, reaprofitables, tal com els coneixem. Tota aquesta cursa de l’espai pot acabar portant que els rics plantegin les vacances a Mart o a fer un vol a saludar els amics de l’Estació Espacial. De fet, els primers viatges privats ja estan programats. Així, per exemple, el primer passatger que ha comprat bitllet per orbitar la lluna és un tal Yusaku Maezawa, empresari d’èxit, que es convertirà també en el primer japonès a fer-ho. Amb la mateixa tecnologia, aspiren colonitzar el planeta Mart. La idea és senzilla: primer enviar carregament, després carregament i tripulació, i en tercer lloc, enviar els primers colonitzadors. El preu d’un bitllet a Mart anirà des dels 100.000 fins als 500.000 dòlars. El vol de tornada va a càrrec de l’empresa. Però, en efecte, això té truc: no està gaire clar que puguin tornar.

Publicitat

La passió per conquerir altres planetes no és exclusiva de Musk. El fundador d’Amazon, Jeff Bezos, també és milionari i visionari, i també s’assembla a un personatge de ficció: en aquest cas, a l’almirall Jean-Luc Picard de la saga Star Trek. I, com Musk, ha muntat una empresa de viatges aeroespacials. Es diu Blue Origin, i competeix per la idea de colonitzar altres planetes, entre molts altres serveis.

Tota aquesta cursa per conquerir altres territoris no és aliena a les pors col·lectives a un possible col·lapse del planeta Terra per efecte de l’escalfament global i el canvi climàtic. És curiós comprovar com els darrers anys hem anat entrant en un escenari gradualment més apocalíptic respecte a la situació actual, quan –juntament amb l’existència de dades preocupants– hi ha elements suficients per pensar que la humanitat no està ni molt menys en el pitjor dels seus moments: en termes d’educació, en termes d’alimentació o fins i tot –almenys a Europa– en termes de violència, hi ha hagut èpoques molt pitjors.

Imagino que aquest pessimisme col·lectiu deu interessar per vendre diaris o per fomentar la inversió en seguretat i en fugides aeroespacials. Sigui com sigui, sempre és millor que els milionaris es gastin els diners en això que no amb la indústria de l’armament o escalfant més el planeta. Però –a falta de saber com es pot estar a Mart i als altres mons possibles– em quedo amb el nostre, de món.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top