Moratòria, a punt. El dimarts 4 de febrer el ple municipal aprovarà la suspensió d’un any de les llicències d’activitat d’oci nocturn. El Govern aplicarà l’aturada sobre els nous permisos en l’oferta lúdica sabadellenca mentre es negocia un nou marc de regulació sobre aquests espais. La moratòria afectarà els locals de festa –discoteques i pubs– i també d’altres establiments que l’Ajuntament ha identificat com a polèmics.
Els locals de jocs i apostes, els clubs de fumadors de cànnabis i de naturalesa sexual –fonamentalment prostíbuls–, els usos dels habitatges amb planta baixa en eixos comercials, pisos turístics i els locals religiosos es troben entre els establiments afectats, que no comptaran amb nova oferta a la ciutat almenys durant el proper any. Fonts municipals apunten que el Govern compta amb els suports suficients per aprovar la moratòria en el plenari.
Què passarà a partir d’ara?
Els tràmits de permisos realitzats a partir d’aquest dimarts quedaran congelats i no tindran resposta fins que la nova ordenança estigui aprovada: per tant, si algú vol muntar un local d’aquestes característiques, haurà d’esperar com a mínim un any. No obstant això, les llicències d’aquest tipus que ara mateix es trobin en curs seguiran el procediment habitual.
Mentrestant, s’aprofitarà l’aturada per configurar unes taules sectorials de treball, en què participaran els principals afectats, el Govern i l’oposició. Així, previsiblement a finals de 2020 s’haurà configurat un nou model d’oci nocturn, molt tocat des del desmantellament de la Zona Hermètica.
Joves bebent a la discoteca Paladium, el darrer dia d’obertura del local, el juliol del 2018 / VICTÒRIA ROVIRA
L’oci nocturn busca un lloc
Govern i els principals agents econòmics són conscients de les dificultats per les quals passa l’oci nocturn. El president de l’Associació de Propietaris de la Zona Hermètica, Joan Cosp, creu que la moratòria allarga un període de “paràlisi” marcada per una “croada contra l’oci“. “Amb la moratòria ja haurem perdut cinc anys”, explica Cosp, que afegeix: “Amb el tancament de la Zona Hermètica s’han destruït 250 llocs de treball i vint empreses. El resultat és que Sabadell s’ha quedat sense oci nocturn”, assenyala.
En el ple municipal de maig de 2016, aviat farà quatre anys, el plenari va acordar impulsar l’oci nocturn “de qualitat” i avaluar la localització de l’oci. La moció aprovada per la majoria de grups municipals sostenia que l’elaboració d’una alternativa s’havia d’executar “sense que la ciutat es veiés un sol dia sense oferta d’oci nocturn“. Unes promeses que ara l’empresariat de la Zona Hermètica ha vist incomplerta.
L’absència d’una oferta d’oci nocturn té una relació directa amb una nova ubicació per encabir-ho. Una de les opcions, que ja permet el pla actual, és Sant Pau de Riu Sec, el polígon on actualment ja hi ha l’Ikea, el Leroy Merlin, McDonalds i Viena, entre d’altres negocis de restauració i de la llar. Cosp assenyala que aquesta és una opció només si es plantegés una solució públic-privada, ja que el cost d’adquisició del sòl i la construcció és molt elevada pels antics propietaris de la Zona Hermètica.
Els antics propietaris de la Zona Hermètica aposten per recuperar un model d’unes dimensions mitjanes, amb dues o tres discoteques amb una capacitat total per 2.500 persones i diversos pubs. Aquesta seria la línia a seguir, des del seu punt de vista.
