Publicitat
Ciutat

L’habilitat dels constructors de telers

[Per Jaume Barberà]

El primer teler sabadellenc va ser fabricat al taller del manyà Francesc Duran i Cañameras l’any 1876. El 1879, un altre manyà, Ramon Baciana i Miret, també establert a Sabadell, construïa màquines de gran renom, com les desmotadores i la primera tundosa longitudinal. Els productes d’ambdós constructors van tenir gran èxit i, fins i tot, van ser premiats a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Francesc Duran i Ramon Baciana, juntament amb altres, es poden considerar els pioners d’una de les estirps que varen resultar primordials per al desenvolupament industrial, econòmic i social de la ciutat: els manyans.

Un teler Pick-Pick del catàleg de Casals-Duran / CEDIDA

Manyà ve de manya. El diccionari diu que el manyà és el que fabrica, ajusta, munta o adoba panys i claus de portes i objectes de ferro per a edificis. A Sabadell, però, el seu quefer i el seu abast ha estat molt més ampli. A més de serrallers, han estat fabricants de maquinària. Segurament, els primers mecanismes que van existir van ser els panys de les portes. Tot i que el pany es considera un invent molt antic, poder tancar la porta per fora i marxar amb tota tranquil·litat, amb la clau a la butxaca, va representar un gran avenç per a la societat de fa algun segle.

Aleshores, els ferrers ferraven bestiar i construïen reixes per a finestres i baranes per al balcó. El primer ferrer que va tenir prou destresa o prou manya per enllestir un bon sistema de pany i clau va donar el tret de sortida a una especialitat i nom a un ofici: el manyà.

Amb el pas dels anys, els manyans, aquells traçuts operaris, a més de fabricar o adobar panys i claus, es van atrevir a construir o reparar petita maquinària agrícola i maquinària tèxtil. En arribar la Revolució Industrial, entre cometes perquè aquí es va veure de passada, aquells professionals varen tenir contacte amb la maquinària tèxtil que venia de fora: d’Anglaterra, de Bèlgica o de França. Aquest contacte els va permetre copiar, modificar i, potser també, perfeccionar aquelles màquines estrangeres, per anar-les adaptant a la demanda i les necessitats dels seus clients.

Francesc Duran Cañameras, nascut a Martorell el 1837, es va establir a Sabadell l’any 1863, on va instal·lar un taller de serralleria dedicat, també, a reparar maquinària de tot tipus, principalment tèxtil, i a construir algunes premses per a l’elaboració de vi. El seu contacte amb la maquinària tèxtil i, sobretot, el seu coneixement del funcionament dels telers que reparava li van permetre el 1876 construir íntegrament al seu taller un teler mecànic, que va començar a comercialitzar a Sabadell en un petit nombre d’unitats.

Després de l’èxit aconseguit a l’Exposició Universal celebrada a Barcelona el 1888, on havia presentat un nou tipus de teler mecànic amb una màquina de Jacquard, que va rebre nombrosos elogis i premis, i amb l’aparició de les primeres comandes importants, l’any 1893 l’empresa va ampliar el taller i va renovar la maquinària per poder satisfer la demanda creixent de telers. Els quatre gendres que va tenir el senyor Duran i Cañameras també van estar, un temps o altre, vinculats a l’empresa. Cristòfol Casals, Magí Desveus, Antoni Gregori i Joaquim Rovira, manyans de professió, van aprendre a desenvolupar-se en la construcció de telers al taller del seu sogre.

Successors de Duran Cañameras

L’any 1902, la mort del fundador va donar lloc a la constitució de la societat Successors de Duran Cañameras, dirigida per Desveus i Casals. Més tard s’hi van afegir Gregori i Rovira. Al cap d’un any, Rovira va deixar l’empresa. Després, els dos primers se’n van desvincular per fundar les societats Tallers Desveus i Tallers Casals Duran, i va quedar Gregori en solitari en la continuació de l’empresa que havia creat Francesc Duran i Cañameras.

Es pot afirmar, doncs, que durant gairebé cinquanta anys, la majoria de fabricants de telers de Sabadell eren de família. Venien del mateix tronc familiar. Un cas inaudit. A poques ciutats industrials hi havia un cas similar. D’altra banda, a Sabadell també hi havia altres fabricants de telers, com Tallers Caba, Tallers Ninet o Tallers Planell. Tot això pel que fa als telers. Afegint-hi els fabricants de maquinària dels altres processos tèxtils com preparació, filatura i acabats i la dels altres rams: fusta, alimentació o carn, es pot endevinar la importància que ha tingut la construcció de maquinària i la indústria del metall a Sabadell. Es pot afirmar, sense cap mena de dubte, que Sabadell ha estat terreny de bons manyans.

Publicitat
Comentaris
To Top