[Per Anna Lara, regidora de la Crida per Sabadell]
El ple declarava el dia 4 l’emergència climàtica amb uns objectius a mitjà termini per al 2030 i per al 2050. El grup de la Crida no vam votar a favor d’aquesta declaració ni tampoc vam anar a fer-nos la foto institucional de la declaració, estem convençuts que en termes generals ens serveix per a ben poc. De fet, el recull de previsions sense calendari devalua la paraula emergència.
En primer lloc, és una declaració que no conté ni calendari, ni accions, ni pressupost, sinó que és un compendi d’objectius i línies estratègiques a llarg termini que de ben segur que bona part van recollint-se des dels anys 90.
En segon lloc, perquè aconseguir el consens deixa buits interpretables com: què passa amb el Quart Cinturó?
Estem en un punt d’inflexió importantíssim en què sembla que tothom va comprenent que no és una exageració i que és ara o mai. Tenim la consciència estesa, els mitjans la difonen, tenim referents mediàtics, ara calen lleis i accions perquè aquesta finestra d’oportunitat no sigui en va.
Evidentment, no estem a la casella de sortida. Els moviments socials fa anys que passen la mà per la cara a les administracions en consciència i en acció. L’Ajuntament ha anat fent passes i en el mandat anterior hi vam contribuir amb reduccions de consums energètics, carrils bici, substitució de vehicles contaminants, pacificació de carrers, plans estratègics com el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sabadell, amb 8 grans línies estratègiques i una trentena d’accions clau, i el Pla d’acció per a la millora de la qualitat de l’aire a Sabadell, amb 36 mesures addicionals. És un avenç, però no és suficient. Aprofitar l’embranzida d’altres ciutats com Barcelona és clau i cal que elaborem sinergies conjuntes en l’empenta endavant. Això no vol dir anar a l’ombra de Barcelona.
Així doncs, la declaració d’emergència que s’impulsava des de Sabadell no ens la creiem, ens sembla del tot insuficient. Va coincidir també amb la moció que presentàvem per tal d’eliminar estufes alimentades per energies no renovables, la qual van votar en contra PSC, PODEM, Ciutadans i Junts per Sabadell. Aquest fet va generar ja el primer xoc entre la declaració i la realitat.
Si bé la moció establia un període d’eliminació fins al juliol del 2022, la resta de grups van al·legar que o era fins al desembre del 2025 o res. Ja els ho vaig dir al ple, és evident que no entenem l’emergència climàtica de la mateixa manera. La transició energètica s’ha de fer de forma programada, com qualsevol acció a la ciutat. Lamentablement, si només preveu que tothom hi arribi amb comoditat i no es fa d’acord amb l’acompliment d’objectius, els calendaris no ens serviran per a res. Tampoc no vam rebre propostes per més acompanyament de les classes populars perquè no siguin les més perjudicades en aquesta transició energètica.
Ens preocupa, i molt, que davant del que denominem emergència, els períodes d’adaptació necessaris per a la majoria d’aquest plenari siguin majors als que s’han adoptat des de la zona de baixes emissions de Barcelona.
No busquem tenir raó, però amb aquestes polítiques no arribarem a acomplir terminis. No assolirem cap objectiu ni el 2025, ni el 2030, ni el 2050 si no fem polítiques valentes. I ens preocupa evidentment que una proposta tant de mínims com és eliminar de l’espai públic les estufes que no s’alimentin d’energies renovables per al juliol del 2022 no entri dins la declaració d’emergència climàtica que l’Ajuntament de Sabadell va aprovar.
Com diuen a Barcelona: “això no és un simulacre”.
Nota de l’editor: El D.S. obre les seves pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publicaran segons ordre d’arribada i de forma equitativa.
