Tres camins dibuixen el futur de la foneria Suñer, molt criticada pels veïns del barri per motius ambientals: quedar-se a Covadonga, requalificar el terreny i traslladar-se a un polígon industrial de Sabadell, o abandonar la ciutat i instal·lar-se a Castellar del Vallès. El ple municipal de febrer es va comprometre, per unanimitat, a buscar una alternativa a l’emplaçament actual de la foneria Suñer, una empresa amb gairebé 80 anys d’història i una activitat industrial que ha suscitat tota mena de crítiques veïnals.
Però la resolució és complexa: els veïns del voltant exigeixen de forma taxativa el trasllat de la foneria a un nucli industrial; mentre que l’empresa Suñer al·lega que treballa dins la legalitat. Vet aquí la difícil situació de l’Ajuntament de Sabadell, que ha de moure fitxa per apropar dues realitats distanciades que conviuen des de fa més de cinquanta anys.
Compromís institucional
Per a Suñer SA, la clau del seu futur la té l’Ajuntament de Sabadell: si vol que traslladi l’activitat industrial a un altre punt de la ciutat, li ho haurà de facilitar requalificant els seus terrenys a Covadonga, d’ús industrial a ús residencial. L’objectiu seria, segons asseguren al D.S. fonts de l’empresa, vendre’ls a una promotora immobiliària a un preu “atractiu”. “Amb un milió d’euros no podríem fer-nos càrrec de la construcció d’una nova nau industrial i el trasllat de la maquinària”, afirma el director general de Suñer SA, Marc Pont, que apunta que amb la requalificació i “una oferta que compensi” es traslladarien a un altre punt de la ciutat.
Tot i la conformitat dels grups municipals per traslladar la metal·lúrgica, l’administració local té poc marge de maniobra. Requalificar un terreny no és fàcil, ja que requeriria modificar el pla urbanístic al ple. Tampoc es pot obligar Suñer a marxar: l’empresa actua dins dels paràmetres legals d’emissió de partícules contaminants, segons els resultats de l’estació de mesura instal·lada per la Generalitat de Catalunya entre maig i juliol del 2019, i als quals ha tingut accés aquest diari.
El pati de la foneria Suñer / Victòria Rovira
Els veïns del voltant, però, insisteixen que els casos d’asma i d’insomni van en augment. Així, amb l’aprovació de la moció presentada pel Moviment Veïnal del Sud, l’Ajuntament s’ha compromès a fer complir la normativa vigent i realitzar inspeccions regulars sense notificar-ho prèviament a l’empresa, com s’havia estat fent fins ara. També s’instal·laran estacions de mesura i es dialogarà amb l’empresa per buscar una nova ubicació. Des de Suñer, però, es mostren sorpresos amb aquest últim punt. “Mai no ens han proposat aquesta opció”, asseguren.
No obstant això, el plantejament no els ve de nou. El 2007, en plena bonança immobiliària i a les portes de l’esclat de la crisi, Suñer SA ja va buscar un nou emplaçament per traslladar la seva activitat. L’empresa va comprar uns terrenys de 15.000 metres quadrats al polígon industrial de Can Bages, a Castellar del Vallès, i preveien una mudança a cinc anys vista.
“L’esclat de la crisi ens va impedir vendre els terrenys de Sabadell”, explica Marc Pont. Per això, l’empresa manté la seva ubicació a la ciutat. La metal·lúrgica preveu la possibilitat de traslladar-se al municipi veí, però hauria d’esperar fins a l’any 2026, quan ja hauria liquidat el deute de la compra del solar, una operació que l’empresa va haver de refinançar l’any 2011.
Suñer, a Sabadell
Aquest escenari, diuen des de l’empresa, només es donaria si comptessin amb un matalàs econòmic que els permetés moure fitxa sense enganxar-se els dits. “L’Ajuntament ens ha de facilitar la sortida”, insisteix Pont. Per això, a més de la requalificació, l’empresa creu que el consistori hauria de facilitar el terreny on Suñer duria a terme la seva activitat dins la ciutat. “No comprarem una parcel·la a Sabadell si ja en tenim una de pròpia a Castellar”, valora el director general.
Tant pels diferents grups municipals com per la mateixa empresa, la preferència és mantenir l’activitat a la ciutat. Però les dues parts estan disposades a arribar a acords per desenllaçar el conflicte amb els veïns. Des de Suñer reconeixen que les instal·lacions s’estan quedant petites i antigues, i que, tard o d’hora, acabaran quedant obsoletes. Però asseguren que és “econòmicament inassumible” que l’empresa es traslladi. També es descarta tancar l’empresa. “Estem parlant de 70 famílies que estan vivint els últims esdeveniments amb molt nerviosisme”, defensa el responsable de Suñer. Tampoc el consistori vol perdre el teixit empresarial, explica la regidora de Transició Energètica, Mar Molina.
Una veïna durant les mobilitzacions de cada dilluns / Lluís Franco
Pont remarca que a Suñer “està tot en regla” i que la seva activitat s’emmarca dins els “límits permesos” i els “horaris estipulats”. D’altra banda, el director general posa en relleu que l’any 2016 Suñer SA va obtenir el certificat ambiental ISO 14001 per “demostrar al veïnat que no s’havien de preocupar”.
Els afectats, però, ho posen en dubte i opinen que els “límits legals són massa alts” perquè cerquen “protegir les empreses”. Insisteixen també que “els sorolls i les pudors són constants”, especialment a les 16 h i a partir de les 23 h. “Escoltem els ventiladors a totes hores”, lamenta Ernest Espinós, veí i membre del Moviment Veïnal del Sud.
Requalificar no és fàcil
A Sabadell només s’han fet dues requalificacions de terrenys industrials que no estiguessin previstes als plans d’urbanisme del 78 o del 93: la de la fàbrica d’ABB –actual Fira Sabadell– l’any 1999 i la de l’Artèxtil entre el 2008 i el 2016. L’urbanista Manel Larrosa opina que casos així són “vestits a mida” que exemplifiquen un “urbanisme a la carta” poc desitjable. Per portar-los a terme, explica, s’acostuma a signar un conveni entre la propietat i el consistori, que sol implicar una cessió de terreny per part de l’ens privat.
Després cal modificar el Pla General d’Ordenació de la ciutat, aprovar-ho a ple, i rebre el vistiplau de la Generalitat. “A més, s’ha de justificar que el canvi de qualificació sigui bo per a la ciutat… I no crec que perdre llocs de feina al teixit urbà, com en aquest cas, ho sigui”, diu Larrosa.
De moment, tot plegat és una declaració d’intencions massa embrionària per escartejar opcions definitives. Mentre que no es reuneixin les parts implicades, el veïnat afectat continuarà tallant el carrer les tardes de cada dilluns. Amb tot, Molina avança que serà un procés “llarg i complex”.
