[La Rambla de les floristes. Obra de Josep Maria de Sagarra dirigida per Jordi Prat i Coll. Teatre Principal // 09-02-2020]
Des de la seva parada, l’Antònia entén com gira el món. És enmig d’una Rambla amb identitat i vida, un punt de trobada de la ciutat on les relacions bullen. Des d’allà, la florista endevina d’una hora lluny els homes pretensiosos que hi pul·lulen, la majoria d’ells per esmunyir-se de les seves dones. Els fa bona cara quan toca perquè comprin un ram de flors; a vegades se’n fa confident; enriolada, se’n fot d’ells, pobres babaus; i, si se’l mereixen, els deixa anar un clatellot verbal i els fa marxar capcots.
La protagonista fuig del sentimentalisme carrincló com si fos urticària. Comprèn que majoria dels matrimonis que la rodegen –l’obra està ambientada en poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868— xuclen la identitat de les dones fins a convertir-les en inanimats mobles de la llar, avorrides, alienades, submises.
Rosa Boladeras, magníficament insuflada de caràcter, fa el paper d’aquesta xèrif incontestable de les paradetes, que són part de la seva identitat. No hi ha Antònia sense la Rambla de les Floristes.
Rosa Boladeras interpreta un personatge ple de vida, amb caràcter i una identitat indestriable de la Rambla / MAY CIRCUS (TNC)
L’obra, que conserva intacte el text original de Josep Maria de Segarra, llisca lleugera en vers. Està deliciosament plena d’una poètica que treu el cap entre escenes o en segon pla. I tot queda brodat per un piano i l’encisadora veu de Clara Altarriba, que interpreta la cançó de Miquel Porter La Rambla de les floristes. Sense que la música aclapari massa protagonisme, en general.
“Trobo a faltar la Rambla de les Floristes i la seva misèria, perquè és una misèria de debò”, revela la florista interpretada per l’actriu sabadellenca Marina Gatell, penedida d’haver-ne marxat.
A mi també m’agradaria passejar per aquesta Rambla plena de veritat, de poètica, amb aroma de flors. Voldria explicar algun secret a l’Antònia i que m’encolomés un ram de flors.
