Antics vapors tèxtils, farineres, cimenteres, cases barates… El patrimoni industrial català és immens. I, en part, també és a causa de l’aportació de la ciutat obrera que un dia va ser Sabadell.
Així s’evidencia a l’exposició Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català, que es pot visitar al Celler Cooperatiu de Rubí fins al 30 de març.
Es tracta d’un melancòlic recorregut per espais que també van patir la progressiva desindustrialització de Catalunya, entre els anys 70 i 90. Però que en comptes de caure en el desús i la ruïna, han estat rehabilitats i avui dia tenen nous usos: escoles, biblioteques, museus, oficines municipals i, fins i tot, habitatges.
Malgrat que la mostra abasta tot el territori, Sabadell destaca com a milla d’or del patrimoni, amb fins a 13 edificis catalogats. Això sí, juntament amb Terrassa, amb un nombre aproximat de referències.
“El tancament de la indústria en els 70 i 80 va deixar orfes centenars de naus i edificis”
La mostra realça la rehabilitació de la central elèctrica La Energía, actual seu del Museu del Gas i rehabilitada entre els anys 2007 i 2011. També destaca la Docks vells, avui la seu de l’escola de disseny ESDi; el Vapor Sampere, avui Cooperativa Abacus; la Fàbrica Molins, ara el Centre de Formació Cal Molins; i el Vapor Codina, que en l’actualitat acull l’Oficina Municipal d’Habitatge (rehabilitat entre els anys 2005 i 2007).
També fa esment al vapor llaner Ca l’Escapçat, ara el CEIP Amadeu Vives (reformat entre 1991 i 1994), la Fàbrica Sallarès i Deu, avui dia seu del Grup Cassa; el Vapor Llonch, ara equipaments municipals; Ca l’Estruch, que ara acull circ i teatre; Can Balsach, reconvertit en un centre cívic; la fàbrica La Electricidad, avui el recinte firal; i Can Planell, ara habitatges privats.
I encara falta molt més: tot el patrimoni que cau a pedaços.
L’escola Amadeu Vives havia estat abans el vapor llaner Ca l’escapçat / TERESA LLORDÉS
