S’aixeca el teló. Una parella gaudeix d’una nit romàntica a casa. Fan gresca, estan distrets, quan de sobte se’ls acaba la festa. Una trucada deixa la noia glaçada: la seva germana –que havia sortit a passar la nit amb els amics– ha tingut un accident de trànsit. El xoc mobilitza els serveis d’emergències mèdiques, Bombers i Mossos d’Esquadra, però no hi ha hagut res a fer. La germana és morta.
Un camió accidentat a la C-58 l’any passat / VICTÒRIA ROVIRA
Aquesta història és fictícia, una obra de teatre que s’exhibeix a joves adolescents en la gira Canvi de marxa, organitzada per la fundació Mutual de Conductors. L’objectiu és remoure consciències i visibilitzar l’impacte d’una tragèdia que no té res de ficció i molt de realitat. Quasi cada dia hi ha germanes, pares, amics, parelles que són víctimes d’accidents de trànsit. Morts o ferits, tots compten en l’estadística de sinistralitat.
Al Vallès Occidental, l’any 2019 van morir vuit persones en accidents de trànsit en vies interurbanes, segons les dades aportades pel Servei Català de Trànsit. El gruix principal de víctimes mortals es va produir en carreteres d’altes capacitats: dues a la C-58, una a la C-16, una a l’AP-7. A les morts, cal sumar 1.531 ferits –dels quals 74 són de gravetat i 1.457 lleus–. En total, 1.539 víctimes, la segona xifra més alta dels darrers deu anys –i un 14% d’afectats més que el 2009, tot i que per sota del 2018 (1.598)–.
La dècada culmina amb un balanç de 105 persones mortes a les carreteres del Vallès Occidental. Entre 2009 i 2019, 15.276 persones van resultar ferides. Tot apunta a un estancament en el combat de la sinistralitat: Trànsit ja avança que no s’arribaran als objectius fixats per la Unió Europea (UE) –el 2020 les víctimes mortals de trànsit han de ser la meitat del 2010–.
D’aquesta manera, s’ha de passar de 239 a 119 víctimes a tot Catalunya (i de deu a cinc al Vallès Occidental), però de moment s’està lluny de la fita: el 2019 ha acabat amb 169 morts a tot el país –vuit dels quals, a la comarca–.
No n’hi ha dos iguals
Cada accident té una o diverses causalitats. Es podria dir que no n’hi ha dos d’iguals. Hi ha factors, però, que es repeteixen: en vies interurbanes (Trànsit, 2018), les distraccions eren la principal causa de sinistralitat (25,6%), incrementades especialment per l’ús dels telèfons mòbils al volant. Tot seguit, els altres factors cabdals eren les infraccions de les normes de circulació (25,1%), les errades del conductor (17,9%) i l’excés de velocitat (15,3%).
L’antiguitat i deteriorament dels vehicles és una de les possibles causes que no s’acostuma a mencionar. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac), l’edat mitjana del parc de vehicles a l’Estat ja és de 12,4 anys (2018), quan deu anys enrere l’edat mitjana dels vehicles era de 8,3 anys. “Entre el 80% i el 90% dels accidents de trànsit els pateixen els vehicles més antics”, sosté Jaume Roura, president del Gremi del Motor i la Patronal Catalana d’Automoció (FECAVEM), que exigeix “més incentius per part del govern espanyol perquè no hi hagi més víctimes”.
El risc va amb dues rodes
Les motos cada cop estan més en el punt de mira. Els vehicles de dues rodes –motocicletes i ciclomotors– ja estan implicats pràcticament en un de cada cinc accidents de trànsit al Vallès (17% del total), amb un creixement del 7% respecte al 2018. Des de Trànsit, ho atribueixen a l’augment de motoristes a les carreteres, un fenomen que s’aprecia a Sabadell: entre 2007 i 2017 (l’última dada disponible), el nombre de motos en circulació va augmentar un 55% fins a arribar a les 13.086. Tot i això, les motocicletes representen només un 10,6% del parc de vehicles de la ciutat.
“Des d’Àlex Crivillé fins avui s’ha generat una autèntica bogeria de gent que no surt a passejar els caps de setmana, surt a practicar la velocitat com si fos un circuit”, sosté el sabadellenc Vicente Sánchez, president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit. Ell veu temeritat i imprudència darrere l’augment de sinistralitat, mentre que els motoristes apunten en una altra direcció: “Es culpa sempre al motorista quan l’administració és la màxima infractora”, exposa Juan Carlos Turibio, director de seguretat viària de la Unió Internacional per a la Defensa dels Motociclistes.
Turibio creu que no s’ha invertit prou en seguretat a les carreteres convencionals i en la investigació de les causes reals dels sinistres. “S’han de garantir amples de carretera segurs i que no hi hagi obstacles. Un xoc amb una barrera de seguretat, un arbre o un senyal ens pot matar”, explica aquest expert en seguretat viària, que demana analitzar les causes dels accidents més enllà del “cercle alcohol-drogues-velocitat”.
Com fer baixar les xifres?
Les campanyes de conscienciació i l’augment dels controls a les carreteres són i han estat l’eix vertebrador de Trànsit per abordar les xifres de sinistralitat. S’han potenciat els controls d’alcohol i drogues i també comprovacions en els sistemes de seguretat passiva, com els cinturons de seguretat i sistemes de retenció infantils en cotxes i cascs en el cas dels motociclistes.
Com les causes, les solucions també són diverses. Per a Vicente Sánchez, s’hauria de promocionar el transport públic, a banda d’augmentar els controls, tal com s’ha proposat Trànsit. Pel que fa als motoristes, Turibio demana conscienciació per portar un equipament adequat i insisteix a fer vies més segures: “La carretera ha de poder perdonar. Una distracció no ens pot condemnar a la mort”.
Juli Gendrau: “L’objectiu europeu de reducció de víctimes no es podrà complir”
