Enfundat en una elegant americana, per allà on passa és probable que algú el conegui i el saludi efusivament. José Manuel Edjogo Owono-Nsang (1943) és la classe de professor que es recorda amb estima, perquè deixa petjada, i amb qui fa il·lusió retrobar-se. Ho corroboraran milers d’alumnes a qui, durant més de quaranta anys, va ensenyar productes financers i operacions bancàries. A qui s’emportava a visitar la Borsa i la Cambra de Comerç perquè palpessin l’economia. O, de ben segur, aquells a qui –confessa– va donar un cop de mà perquè comencessin a treballar al Banc Sabadell. “Per mi, encara són els meus nanos! I jo encara soc el seu profe!”, riu.
Alguns d’aquests alumnes, avui dia, el continuen trucant quan necessiten ajuda. I això que, una de les primeres vegades que entrava en una classe, arrebossada d’adolescents, no les tenia totes: “Que un negre fes classe podria semblar estrany… Però no ho va ser”, recorda.
José Manuel Edjogo Owono-Nsang, qui durant quaranta anys ha ensenyat a milers d’alumnes, va viure d’aprop el procés d’independència de Guinea Equatorial / VICTÒRIA ROVIRA
A 500 pulsacions per minut
El José Manuel va néixer en un poblet petit de la província d’Evinayong –tal com assenyala en un mapa que porta a l’entrevista, pedagògicament, com és habitual en ell–, en una Guinea Equatorial amb l’estatus de colònia espanyola. Després d’estudiar primària a Bata, la capital, va passar a una Escola Superior. “Hi vaig aprendre a fer 500 pulsacions per minut taquigràficament”.
L’any 1966, als 23 anys, com que era el primer de classe, li van proposar traslladar-se a Madrid, a treballar a l’administració, al costat de Manuel Castillo Barril, representant equatoguineà a Espanya. De ben a prop, va veure com es gestava la independència de Guinea Equatorial. “Acompanyava els polítics al Congrés, on anaven a discutir sobre la Constitució”. Acabat el procés polític, l’aleshores ministre d’exteriors, Laureano López Rodó, veient que aquell noi era espavilat, el va animar a quedar-se i a estudiar. I això va fer.
Després d’acabar Economia a Màlaga, el José Manuel va traslladar-se a Sabadell per començar a ensenyar a l’Acadèmia Xavier Casas, una feina que va compaginar estudiant una segona carrera, Dret a la UAB. D’allà va passar al centre educatiu Ramar i al Taulé Viñas, on es va convertir en un professor ben popular.
Actualment, segueix vinculat a la Fundació Ramar, on fa de tresorer; i col·labora amb Càritas i el Club Racó, una associació cristiana on fa tasques educatives amb joves. “No és que m’agradi ajudar. És que molta gent ho necessita i, per mi, és obligatori”. A l’administració, en una aula, en entitats o en una entrevista, per allà on passa, el José Manuel deixa petjada. I fa que tothom, no només els exalumnes, tingui ganes de retrobar-se amb ell.
El José Manuel porta un mapa de Guinea Equatorial a l’entrevista, per ensenyar al periodista on és Evinayong, on ell va néixer / VICTÒRIA ROVIRA
