EDITORIAL

Quedar-nos a zero

A principi de la dècada dels anys 2000, la lluita contra la sinistralitat a la carretera es va marcar com a prioritat a l’agenda política a Catalunya. Es venia d’unes dades aterridores de víctimes mortals a les vies catalanes. Per això, aplicant polítiques correctores, atacant la velocitat sembrant la xarxa viària amb radars i amb campanyes de conscienciació, l’estadística de víctimes –morts i ferits– en accidents de trànsit va anar baixant any rere any.

L’última dècada, però, aquesta tendència s’ha capgirat. Què ha passat? L’extensió dels mòbils i altres dispositius ha incrementat les distraccions al volant. A més, malgrat tots els controls, l’excés de velocitat es manté com una de les principals causes de sinistralitat. I és especialment greu en el cas de les motocicletes i ciclomotors, que són clarament els dèbils en cas d’accident. Si a tot això s’afegeix l’envelliment del parc automobilístic, tenim un còctel que resulta letal per al nostre benestar col·lectiu. Darrere de tots aquests factors hi ha, però, un denominador comú: les persones. Els conductors, els responsables de l’administració, els equips d’emergències i de seguretat viària… Tots estem implicats a fer que la xifra de morts quedi a zero. Ni un més.

Comentaris
To Top