El secretari municipal de l’Ajuntament de Sabadell avala la compra de la fàbrica Artèxtil per part del consistori l’any 2018. Segons el seu informe, publicat aquest dijous per part d’Esquerra Republicana Sabadell, es confirma “l’interès públic, l’oportunitat i la conveniència” de l’adquisició de l’immoble, protegit com a Bé Cultural d’Interés Local (BCIL).
El secretari considera també que el consistori no estava obligat a conèixer l’import pel qual els propietaris anteriors havien adquirit la finca durant el concurs de creditors d’Immobiliaria Europea Manet. Un preu que era sis vegades menor del que va acabar pagant l’executiu. 500.000 euros contra 3,2 milions. “[La dada] no és rellevant des del punt de vista de la normativa patrimonial de les Administracions Públiques, atès que el que aquesta exigeix per determinar el preu de l’adquisició és la valoració pericial de l’immoble”, assegura l’informe.
L’informe encarregat per l’Ajuntament a una arquitecta tècnica municipal per a la compra de l’edifici tasava la fàbrica en més de 3,7 milions d’euros i l’Ajuntament el va adquirir 569.646 euros més barat. Per aquesta raó, el secretari confirma que el preu d’adquisició va ser “inferior al preu de valoració”. Recorda també que la compra i l’import van ser acordats “per l’òrgan competent”. És a dir, el Ple. La compra de l’Artèxtil, de fet, va aprovar-se per majoria, amb 14 vots a favor dels grups municipals de la Crida, ERC, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, i les abstencions de CiU, PSC, Ciutadans i el PP.
L’informe del secretari considera que la compra per adquisició directa va tramitar-se “d’acord amb la normativa aplicable” i que es van efectuar “tots els tràmits necessaris” i es van sol·licitar i obtenir “tots els informes preceptius“. El document assegura la informació sobre l’anterior compra “no consta a l’expedient” i que l’import era una dada innecessària per a l’operació. A criteri del secretari, a més, la l’adquisició per part d’Amadeo Montero i Suenty Premium era una “operació entre privats en la qual la corporació municipal no va intervenir”. L’informe també indica que no consta a l’expedient que l’administradora concursal oferís la finca a l’Ajuntament.
Preguntes sense resposta
Tanmateix, l’informe del secretari es limita a valorar si l’estudi tècnic de la compra es va fer correctament. No explica, però, per què l’Ajuntament no va ser proactiu en la compra de l’immoble durant el concurs de creditors, tenint en compte que era un dels afectats i que l’administradora concursal s’hi va posar en contacte per informar del procés de venda, tal com va explicar aquest diari.
Tampoc explica per què es va donar per bona la xifra de taxació de l’edifici (3,7 milions d’euros), tenint en compte que la venda de la fàbrica per un preu inferior era pública, i que el preu de l’anterior compra era accessible als tècnics. Aquestes preguntes les hauran de respondre els funcionaris, que s’espera que compareguin aviat a la Comissió de Transparència.
