L’escriptora barcelonina Maria Carme Roca va presentar dijous al vespre la seva darrera novel·la A Bàrcino a La Llar del Llibre, acompanyada de l’advocat sabadellenc Francesc Sánchez i amb una petita escenificació d’alguns personatges romans.
Maria Carme Roca ha tornat a escriure sobre la Barcelona romana, un tema que l’autora explica que “em va fascinar des de petita”. Nascuda al carrer de Sant Domènec, en ple call barceloní, de petita veia com “cada vegada que es feien obres sortien noves troballes”.
Aquesta fascinació pel món clàssic la va encomanar molts anys després a l’advocat sabadellenc Francesc Sánchez, alhora president de l’entitat Arraona Romana, que promou el patrimoni arqueològic romà de Sabadell. “Vaig interessar-me per la Barcelona romana i vaig començar a buscar vestigis per tots els racons de la ciutat”, assenyala Sánchez.
En aquest sentit, considera que aquest és un aspecte encara massa desconegut, “una part de la ciutat que no s’ensenya prou al turisme”. El llibre és en part d’intriga però amb un fort fonament històric i Sánchez va ressaltar l’habilitat de l’escriptora per saber mantenir un interès narratiu a l’hora que utilitzar degudament els fets històrics, “fent una recreació del món romà de l’època molt acurat, ben documentat i mostrant un món fascinant”, afegeix.
Una Barcelona desconeguda
Per la seva banda, Maria Carme Roca va establir un diàleg amb el nombrós públic assistent a la presentació, a qui va explicar que aquesta darrera novel·la està ambientada a la segona part del segle II, en una Barcelona que era poc més que un “poble que no podia competir ni de bon tros amb la Bètulo (Badalona) o Tàrraco (Tarragona) de l’època”. És per això que l’escriptora assegura que li ha agradat escriure aquesta història per poder parlar de com era aleshores la seva ciutat. “No tenia tants edificis nobles, era simplement una colònia petita fundada per Octavi August”, va dir.
D’altra banda, l’escriptora va voler donar rellevància al paper de la dona en aquella societat, ja que “la Minícia (la protagonista) no és una romana qualsevol, escriu, munta a cavall, lluita per la seva independència en un món d’homes”.
Una dona independent
El personatge central de la seva novel·la és una noia romana, la Minícia, filla de Luci Minici Natal Quadroni Ver, i que pateix el rebuig patern perquè, quan era molt jove, la Minícia havia estat amant de Teseu, el gran enemic del noble Luici Minici. I s’hi suma un gran secret que la marcarà per sempre. Desconcertada i dolguda, seguirà, però, amb la seva vida: la passió per les curses de quàdrigues i l’escriptura, l’amistat amb l’emperador Marc Aureli i l’emperadriu Faustina, la curiosa relació amb el seu marit Cneu, la complicitat amb el seu esclau Erasmius, l’entesa passional amb el centurió Luci Cecili Optat. Alhora, la Minícia intentarà recuperar l’estima del seu pare i trobar la persona que s’encarrega de complir una venjança, que no l’afecta només a ella i a la seva família, sinó a tot l’imperi.
La novel·la té tots els ingredients necessaris per interessar un públic àvid d’intrigues, recreació històrica i passions humanes. La primera novel·la de Roca sobre aquesta temàtica la va publicar fa deu anys i explica la història del pare de Minícia, la protagonista de la seva darrera obra. Això no obstant, l’escriptora ja va dir que les dues novel·les són independents l’una de l’altra.
L’editorial Columna Edicions s’ha fet càrrec de la publicació de l’obra dins la Col·lecció Clàssica.
