El bar de les Termes que recorda el seu passat com a cinema: "Hi havia anat quan sortia de treballar"

Weibin Ma neteja la barra del Bar Cinema Frankfurt. Al barri de les Termes, a la cantonada entre els carrers de Casp i Lope de Vega, trobem aquest establiment indubtablement de barri, on treballadors i veïns es reuneixen per jugar la partida o simplement gaudir d’una estona plegats.

“Ho sé, fa molts anys això era un cinema”, explica Weibin Ma, l’encarregat del local. Des del 2003, aquest espai és un bar, però anys enrere “va arribar a ser una marisqueria i durant els setanta i vuitanta un cinema”, recorda somrient. Un altre dels espais icònics de la ciutat que el temps i les crisis han fet desaparèixer. Amb els cinemes, els exemples són nombrosos: l’Euterpe, que avui és un bloc de pisos a la Rambla, 1; o el Montecarlo, convertit en supermercat, a la carretera de Prats, 185. Va ser l’any 1966 quan l’empresari Ramon Cortadellas (principal exhibidor cinematogràfic de Sabadell durant molts anys) va inaugurar el Cinema Sabadell, amb una capacitat per a 1.280 espectadors. El Sabadell va tancar el 1987. Amb només 21 anys d’història, la seva trajectòria va ser més breu que la d’altres sales de la ciutat.

El periodista i comentarista cinematogràfic Albert Beorlegui ho explica així: “S’esperava que fos una de les grans sales de Sabadell, sobretot per les innovacions tècniques increïbles per a l’època. Ramon Cortadellas estava obsessionat amb la qualitat d’imatge i so: pantalles gegants, una nitidesa excepcional i fins a 34 altaveus. Va ser una aventura que no va acabar de triomfar. Segurament el seu fracàs es deu a la ubicació, en un punt intermedi entre el centre i Barberà.”

Els veïns del barri encara recorden aquell espai on van viure tants moments de les seves vides. Marta Perea, veïna de les Termes, explica: “Recordo sobretot que feien sessions matinals, això m’agradava molt. Les pel·lícules que guardo amb més estima són els grans clàssics de Disney; recordo plorar veient Bambi en aquella sala.”

Alfonso López, que treballava als matins, “mai no vaig poder veure cap sessió matinal”, però sí que recorda perfectament la inauguració del cinema, l’any 1966: “Just davant hi havia una armeria; el barri ha canviat molt en aquests anys".

Veí del barri des de fa més de 60 anys, López afegeix: “Jo hi anava sobretot quan sortia de treballar. Recordo passar molt bones estones al Cinema Sabadell, mai em perdia les pel·lícules de Manolo Escobar que projectaven.”