La mobilitat vallesana és un dels deures pendents de l’administració, ja sigui el govern català com espanyol, amb un sistema basat en la radialitat que poc a poc s’està intentant trencar. Aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha exposat als alcaldes vallesans l’eina que ha de servir per acabar d’una vegada per totes amb ella, el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, un full de ruta amb horitzó 2026 que ha de servir per traduir-ho amb projectes concrets que facilitin la mobilitat entre municipis dels dos vallesos, i entre el Vallès i Barcelona, i que deixa clara la intenció de redoblar esforços per unir Sabadell i Terrassa amb la Ronda Vallès, però no d’arribar a Granollers.
Calvet ha presentat davant dels representants municipals les línies mestres d’aquest pla, que dibuixa la idea de reduir la mobilitat viària fins el 10% i augmentar al 35% l’ús del tren al 2026, amb un increment del 21% en trajectes dins del Vallès i fins al 50% en els viatges a Barcelona. Així, es preveu reduir en més del 20% les emissions d’òxid de nitrogen i partícules (PM10) i un 7% en diòxid de carboni (CO2).
Amb tot, Calvet coincideix amb el territori amb la necessitat de connectar d’una vegada per totes Sabadell i Terrassa a través d’una via que es resisteix a denominar com a Quart Cinturó i on aposta per adoptar la versió de Ronda Vallès. Tant és així que el fet que aquesta via arribi a Granollers no només queda lluny, sinó que a hores d’ara no la dibuixa com una prioritat donada l’oposició per part del territori.
“Abordem el debat des d’una doble perspectiva, acabar el tram començat entre Terrassa i Abrera i el que ha de connectar Terrassa i Sabadell, avui tant l’alcaldessa de Sabadell com la tinenta d’alcalde de Terrassa han expressat el consens entre les dues administracions, que ens aporta noves funcionalitats al territori, així com millorar la mobilitat amb la Rond Oest o Castellar, motiu pel qual és una obra imprescindible”, ha expressat Calvet.
No ho veu així amb el tram que el Quart Cinturó preveia entre Sabadell i Granollers, que hauria de passar per força per un espai protegit com ho és el de Gallecs. “Aquesta és una mobilitat que cal resoldre, aporta elements de diagnosi que esperem rebre en el període d’informació pública amb les apreciacions del territori i que cal concretar amb projectes complementaris, però sabem que el pas d’una infraestructura pesada sobre el territori és inacceptable”, ha expressat Calvet. Per aquest motiu, apunta que caldrà trobar altres mecanismes per facilitar aquesta mobilitat, deixant de cantó la possibilitat de dibuixar una via d’alta ocupació com ho havia de ser el Quart Cinturó.
Un total de 70 actuacions
El pla preveu un total de 70 actuacions en el conjunt del Vallès, que sumen fins a 2.500 milions d’euros que hauran d’assumir les administracions que tinguin competència en els trams específics on calgui fer l’actuació. Entre altres, es preveu fomentar l’ús de la bicicleta en la modalitat interurbana, motiu pel qual es vol desenvolupar un total de 120 quilòmetres de noves vies ciclables.
“Els efectes sobre la ciutadania té dos elements destacables, estalvia uns 10 milions d’hores de congestió en la xarxa viària, amb els costos de temps i els efectes en la productivitat del teixit econòmic, i també estalvia fins a un 9% de gasos amb efecte hivernacle, amb la repercussió que això té en la salut de les persones”, ha afegit Calvet.
En matèria ferroviària, hi ha una aposta per millorar la línia R8 de Rodalies, transversal entre Granollers i Martorell sense passar per Barcelona, motiu pel qual s’aposta per invertir en intercanviadors. Això permetria “apropar” els dos vallesos amb enllaços a les línies R4 de Rodalies i es S1 i S2 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
A més, es dibuixa un segon túnel d’FGC que unirà el Vallès Occidental i Barcelona, sense traçat però necessari per fer front a l’increment de demanda que la xarxa té a dia d’avui i que preveu que creixi. “Tenim el compromís d’incorporar 15 nous trens aquest mateix any, arribant a freqüències des de Sabadell i Terrassa a Sant Cugat de 5 minuts, i de Sant Cugat a Barcelona de 2,5 minuts”, ha afegit.
Pel que fa a la T-Mobilitat, apunta que aquest any ja es faran proves de pagament sense contacte com a primera passa al que ha de ser la implantació de la targeta que permeti regular les tarifes per adaptar-les als quilòmetres recorreguts i no en base a un sistema de zones, com actualment existeix, i que penalitza determinats trajectes, com el Sabadell – Terrassa.
Un dels altres temes calents és la línia que ha d’arribar a l’aeroport, i que des del territori es reclamava que fos una extensió de l’R4. En aquest punt, però, ha assegurat que s’està en converses, però que la proposta que la Generalitat fa passa per crear una línia real que reforci el tren i el metro, i no un servei de llançadora, com plantejava d’entrada Adif.
Amb tot, el Pla de Mobilitat es troba actualment en exposició pública fins el 6 d’abril, quan es recolliran totes les propostes i al·legacions que el territori hagi fet de les 800 pàgines que el conformen per abordar-les i establir una estratègia conjunta.
