Col·laboració publicoprivada, ajudes fiscals a les pimes industrials que apostin per la transformació digital, prioritat governamental en la inversió I+D o suport professional en els processos de digitalització. Les opcions són múltiples, però l’objectiu n’és un, la implantació de la indústria 4.0 en l’economia vallesana amb la promoció d’un procés de digitalització de les petites i mitjanes empreses.
Aquestes són algunes de les qüestions que ahir va tractar la segona jornada Indústria 4.0 organitzada per la Fundació per la Indústria, una taula rodona que va exportar tres casos d’èxit de la digitalització de les pimes industrials d’Alemanya, Itàlia i el País Basc, uns processos en què les empreses i administracions públiques catalanes poden emmirallar-se. En tots tres exemples, però, els ponents destacaven un denominador comú que neda a contracorrent del desenvolupament industrial: la manca de tècnics industrials qualificats.
Els ponents han coincidit en la importància de la col·laboració publicoprivada / Lluís Franco
Aquest és un problema que “s’hauria d’abordar des de l’àmbit educatiu”, van coincidir els ponents. Al País Basc, per exemple, 8 de cada 10 empreses tenen dificultats per trobar professionals qualificats, segons dades de la Confederació Empresarial Basca.
Alemanya, un govern implicat
Al centre d’Europa, les mesures governamentals de suport a les pimes i l’alta qualitat formativa són la base de la implementació de la digitalització a la indústria alemanya. El 2017, per exemple, Alemanya va destinar el 3% del seu producte interior brut (PIB) a la inversió I+D, va explicar Markus Kemper, cap d’assessoria de mercat d’AHK Spanien. La previsió és augmentar aquesta inversió el 2025.
“El 81% de les empreses té prevista la digitalització en els pròxims dos anys”, va assenyalar Kemper. I és que, segons el també vicepresident de la cambra de comerç, aquesta transformació s’afronta de forma “proactiva”. Els empresaris tenen clar que la indústria 4.0 ajuda, així, a ser més productius.
Itàlia: suport i amortització
El model italià –o més concretament de la regió del Piamonte– ha apostat per impulsar diferents crèdits fiscals per compensar els deutes que assumeixen les empreses després d’aquests processos. Una de les característiques d’aquest format és que són “ajudes acumulables” amb altres subvencions estatals, va indicar la responsable d’economia i empresa de la UIB, Andrea Parolo, que va afegir: “A Itàlia s’ha fet un esforç per alleugerir la burocràcia”.
El País Basc, una visió global
La indústria 4.0 al País Basc es concep com “un fenomen global”. Així ho defensa el director general de la Confederació Empresarial Basca (Confebask), Eduardo Arechaga. Aquesta transformació es pensa atenent el desenvolupament industrial, d’infraestructures, empresarial –fent un diagnòstic de cada cas particular i un full de ruta per emprendre la digitalització– i de les persones – amb la promoció de la formació dual–.
I Catalunya, què?
“L’economia marxa a bon ritme, augmenta el PIB i les inversions estrangeres i les exportacions creixen el 2,8%”, va assegurar el conseller delegat d’Acció, Joan Romero. Tot i això, coincideix que cal “alinear esforços entre administracions i empreses”. El president d’Eurecat, Xavier Torra, va insistir en la necessitat d’aplicar els canvis de forma imminent: “La rapidesa és la clau de l’èxit”.
