La consideració de la gastronomia com a fet cultural sofisticat és relativament recent. Fa anys, el menjar i el beure formaven part de la cultura popular, d’una tradició molt lligada a la família i als usos locals. Més endavant, va venir l’enfocament científic de la cuina: amb les polítiques de salut preventiva vam aprendre quins aliments i quins components eren bons o dolents i per a què, i a les neveres de les cases sovintejaven els llistats d’aliments recomanats per combatre el colesterol o la tensió.
Amb la fornada de cuiners-artistes liderada per Ferran Adrià, la cuina va passar a formar part de l’alta cultura, augmentant el valor del fet gastronòmic –i sovint, també, els preus i l’esnobisme dels clients, però això és un altre tema–.
Aquest fervor cultural gastronòmic ha tingut el seu paral·lel al món del vi, de la cervesa, dels destil·lats i fins i tot del sake. Respecte a aquest últim, el restaurant 9 de la Burriana va organitzar dilluns passat un tast fantàstic en què vam tenir l’oportunitat de tastar fins a 6 sakes de la mà del Paco, sommelier i, de la Núria, ànimes del restaurant. Els dos són apassionats del Japó i de la seva cultura gastronòmica, i això els ha portat a fer una mica d’ambaixadors locals.
El Paco, que a més parla japonès, és un reconegut expert en sake, i la sessió va aplegar tant professionals del sector (fins i tot cuiners japonesos!) com aficionats amb curiositat. A més de descobrir el procés d’elaboració –tan delicat i precís com se li suposa a un procés japonès– i les sorprenents varietats d’aquesta beguda –que inclouen fins i tot un espumós!–, em va interessar la seva història.
Fins fa ben poc, explicava la Núria, el sake era una beguda popular, més aviat vulgar, que la consumien bàsicament els homes, més interessats en la quantitat que a la qualitat. Però fa uns anys que un grup de dones sommeliers va començar a experimentar amb sakes més sofisticats, més refinats, més ambiciosos, i van generar un corrent que ha contagiat centenars de petits productors de tot el país i que, en aquest temps, ha creat un autèntic fenomen cultural.
La cervesa ha experimentat un procés similar en l’àmbit global, amb l’explosió de les cerveses artesanes, i a Sabadell en tenim un bon exemple a Sabadell Cerveser, un projecte seriós que pretén situar Sabadell al mapa de la cervesa. “La cervesa és cultura”, diuen els seus organitzadors (de qui parlarem molt els pròxims mesos), i ho demostren: a més de promoure una Acadèmia de la Cervesa per difondre’n el coneixement, estan preparant activitats culturals diverses vinculades a la cervesa. Aquest dissabte, la primera: Black&Soul, maridatge de cervesa negra i black soul, a la Cava Urpí.
Qui diu que a Sabadell no hi passen coses?
