Cent anys d’un dels casos més foscos de la història de Sabadell. Cent anys de l’assassinat de l’industrial tèxtil, retirat, Théodore Jenny Hermann.
Entre 1917 i 1923 es van viure moments convulsos a Catalunya. La vaga general revolucionària del 1917, la vaga de la Canadenca del 1919, a més d’atemptats i homicidis i, especialment, l’aparició del pistolerisme, van ser complicats episodis seguits amb neguit i viscuts amb por per tota la societat.
Alguna cosa es devia tramar. Hi ha historiadors que qualifiquen els darrers anys del pistolerisme com la preparació del cop d’estat de Primo de Rivera del 13 de setembre del 1923.
Sabadell, població industrial de 37.500 habitants, era un bon exemple de la injustícia social que es vivia aleshores. Entre la burgesia i la classe obrera hi havia una diferència abismal, fet que atiava la conflictivitat laboral i convertia la ciutat en un bon escenari per a vagues, mobilitzacions i enfrontaments.
No sembla, però, que el cas de l’homicidi de l’alsacià, establert a Sabadell, Théodore Jenny, estigués vinculat, o obeís, amb aquelles pugnes, ni que estigués relacionat, d’alguna manera, amb el pistolerisme.
El dia 22 de febrer del 1920 moria assassinat al seu domicili del carrer de Topete (actual carrer d’Alfons Sala) l’empresari Théodore Jenny Hermann. A les 21 h d’aquell dia es van presentar a casa seva dos individus i van demanar a la criada que els anunciés al senyor. Sembla que van demanar per Eugène, fill del senyor Jenny. Sense donar-li temps, es van introduir fins al menjador. Abans, però, es van cobrir la cara amb mocadors i bufandes. La sorpresa va ser evident. Veient que es tractava d’un assalt violent, el senyor Jenny es va dirigir a la sala del costat, on hi havia el telèfon, els desconeguts el van seguir i, primer amb un tret i després amb una ganivetada per l’esquena el van assassinar. Tot seguit es va iniciar una lluita cruent entre els malfactors i els dos fills del senyor Jenny. Els dos germans, Théodore i Eugène Jenny, van resultar greument ferits i els assaltants van fugir ràpidament.
L’enterrament del senyor Théodore Jenny, el dia 24 de febrer, va ser una gran manifestació de dol i, a l’hora, de protesta. El fèretre va ser acompanyat per una gran multitud, com no s’havia vist mai a Sabadell.
L’alsacià Théodore Jenny Hermann, acompanyat de la seva família, havia arribat a Sabadell, l’any 1862, per tal de muntar tot el procés de filatura d’estam de la firma Cuadras i Feliu. Era el tècnic d’una empresa de construccions mecàniques de Mülhausen. En acabar la feina, sabent de la seva vàlua i coneixement de la filatura, va rebre l’oferta de la família Turull per fundar la seva empresa. I així va ser, monsieur Jenny, així se’l coneixia, es va associar amb Pau i Enric Turull i, l’any 1887, van crear una empresa que, amb els anys, va esdevenir en la societat Jenny i Turull, SL, dirigida aleshores pel seu fill Eugène. L’any 1917, monsieur Jenny apareixia al cens d’estrangers com a rendista.
L’endemà del crim es van desplaçar a Sabadell el governador civil, Maestre Laborde, i el cap superior de policia de Barcelona. La visita era per donar el condol a la família i per dictar les instruccions necessàries per tal d’aclarir el cas i descobrir els autors. Tractaven, bàsicament, de cercar persones de baixa capa social i fàcils d’acusar. Segons la revista El Poble, el general Arlegui, cap superior de la policia de Barcelona, va arribar a dir: “Que más da que sean estos u otros los autores, lo más importante es dar escarmiento. La vida de dos desconocidos no tiene la menor importancia para la sociedad”.
Victori Sabaté i Martí Martí
Aquell mateix dia, també, el jove Josep Peris s’havia presentat a la policia on es va oferir com a confident, sembla que per diners. Després d’un estrambòtic interrogatori va acabar acusant Victori Sabaté, de mal nom el Bicho,
i Martí Martí, de mal nom Cadirots. El judici contra ells es va celebrar el mes de juliol de l’any 1921.
El 10 de maig del 1922 van ser executats al garrot vil Victori Sabaté i Martí Martí. El judici hauria estat, com a mínim, irregular. Tothom els tenia per innocents. Hi va haver moltes contradiccions entre els testimonis. L’homicidi hauria pogut tenir altres motius, però no es van investigar. Els acusats van acabar confessant sota tortura.
Sabater i Martí, tot i estar afiliats a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, no eren militants destacats dins el sindicalisme revolucionari, en el moment dels fets es trobaven a l’atur a causa dels constants tancaments d’empreses lock-outs i tenien antecedents per petits furts. Van ser denegades les nombroses peticions de clemència. Salvador Seguí i Jaume Ninet van anar a Madrid per parlar amb Sánchez Guerra, president del Govern, però sense èxit. La sentència es va complir.
El senador Izquierdo Vélez va replicar al govern: “No ha sido la ley la que ha impulsado la ejecución de la fatal sentencia, sino la venganza del gobierno, que no ha querido aconsejar al poder Soberano la prerrogativa del indulto”.
