Publicitat
JOSEP MERCADÉ

N’hi ha prou, amb una plaça?

[Per Josep Mercadé, periodista]

Va ser un d’aquells gestos polèmics del mandat passat que va tenir algunes discrepàncies i va provocar un fort debat. El canvi de nom de la plaça Marcet volia simbolitzar l’enterrament definitiu d’una imatge del franquisme a la via pública. Curiosament, es va fer 40 anys després de les primeres eleccions municipals. Segurament, gràcies a aquella polèmica, el nom de plaça de les Dones del Tèxtil ha aconseguit un nivell de popularitat que, en altres circumstàncies, hauria estat més difícil.

El canvi de nom va ser aprovat just al final del mandat passat del quadripartit, el maig de l’any passat. El nom de la plaça Marcet va conviure durant els primers 40 anys de democràcia municipal. L’alcalde Antoni Farrés no va considerar prioritari aquest canvi en el nomenclàtor. Segurament els seus vincles familiars amb la burgesia local van pesar molt en la decisió de mantenir el nom. Tampoc ho va fer l’alcalde Bustos. Curiosament, les plaques amb el nom de plaça de les Dones del Tèxtil li va tocar al govern actual del PSC i Podem posar-les el novembre passat.

Publicitat

Ha estat un gran encert obrir els actes del Dia de la Dona Treballadora fent un homenatge a les dones del tèxtil a la plaça que tenen dedicada. S’ha escrit i repetit mantes vegades que l’aportació de les dones a la indústria tèxtil local ha estat molts anys ignorada i amagada rere el moviment obrer de la ciutat protagonitzat pels homes. El fet de la diversificació de feines de les dones del tèxtil ha contribuït a diluir la importància d’aquest col·lectiu, una part del qual realitzava la seva activitat a casa, com era el cas d’algunes cosidores de peces.

Com a fill d’una teixidora que va arribar a la ciutat acabada la guerra amb els pares i les germanes fugint del poble per por a la repressió franquista, he conegut les penúries d’aquesta generació de dones. L’estrena oficial de la plaça reivindica aquest col·lectiu que va portar amb dignitat la duresa de la vida a les fàbriques i la migradesa dels sous.

Efectivament, hem recuperat la seva memòria. Però és oportú preguntar-se: n’hi ha prou a donar-los el nom d’una plaça? L’empremta del tèxtil a la ciutat s’està esvaint per la manca de decisions valentes que puguin reivindicar la seva memòria. Fa massa anys que ens perdem en discussions i estudis sobre com afrontar aquest període tan vital en la història de la ciutat. Potser que ens hi posem d’una vegada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top