[MARTA ORDÓÑEZ | PILAR ARMENGOL]
Dones de diverses organitzacions sabadellenques reflexionen sobre les reivindicacions que defensen aquest diumenge. Així entenen elles com ha de ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora:
***
- Comitè de vaga general feminista de Sabadell
- Eva Gajardo [UGT]
- Maribel Ayne [CCOO]
- Margarida Farriol [Presidenta Unió de Mares]
- Marina Jiménez [Sindicat de Llogateres de Sabadell]
***
1.En quina situació es troba la dona? I el moviment feminista?
El moviment feminista és imparable. S’ha instal·lat al nucli de la diana social, política i cultural i ha canviat les condicions de les dones a tots els àmbits. Però la batalla no està guanyada. Hi coincideixen les cinc dones entrevistades, que assenyalen “violències” que “es perpetuen” en diferents àmbits. Des d’UGT i CCOO, se centren en l’escletxa laboral. Segons dades de CCOO del Vallès Occidental, les dones reben un salari 6.000 euros inferior als homes, una desigualtat del 24%.
Imatge d’arxiu de la vaga feminista el passat 8-M a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
“Som les eternes cuidadores”, sosté Ayne, que lamenta que les dones han d’assumir mitges jornades “forçades” perquè la corresponsabilitat familiar “no existeix”. En aquest sentit, Gajardo afegeix que “a la societat només li importa la productivitat i el capital i menysté el treball que fan les dones”. Des del Sindicat de Llogateres, Jiménez hi identifica un nou hàndicap: l’emergència habitacional recau especialment sobre les dones per l’escletxa salarial i les càrregues familiars. Un problema que, segons les dones, cal abordar de forma integral. “No valen tiretes”.
2.S’ha de celebrar el 8-M?
No és un dia festiu. Així ho defensen les membres del comitè de vaga general feminista de Sabadell i Gajardo, des de la UGT. “Un dels orígens es vincula a la commemoració de l’incendi d’una fàbrica tèxtil on van ser assassinades les treballadores que s’havien declarat en vaga contra l’explotació laboral. Aquest dia és una jornada combativa”, defensa el Comitè.
No totes les dones hi estan d’acord. Jiménez sosté que cal visibilitzar el moviment i fer que cali a tot un grup de dones que no és homogeni. “La base ha de ser el més ample possible”. També Ayne considera que s’han d’incorporar les expressions artístiques dins d’un dia reivindicatiu. “Fer un castell de dones i treure un mocador lila transmet un missatge enorme”, diu. Sigui com sigui, “val la pena que se’n segueix parlant. Encara no estem al mateix nivell”, creu Farriol.
3.Aquest 8-M és diumenge. Quines alternatives hi ha a la vaga laboral?
“Si les dones ens aturem, s’atura el món. Fem vaga de cura,de consum i estudiantil”, proposa Gajardo. Jiménez considera que aquests són actes simbòlics de pressió social que s’han de transformar en canvis estructurals.
Una nena durant la manifestació del 8-M del 2019 / VICTÒRIA ROVIRA
Des del comitè de vaga general feminista, el missatge és contundent, el 8-M s’ha de frenar el consum en sec. “Parlem d’una vaga general de producció, de consum, de cures i estudiantil. Exigim la millora de les condicions de vida de les dones de classe treballadora i això implica que aquell dia no treballem, ni dins ni fora de casa i tampoc no consumim”, reivindiquen. Ayne, per la seva banda, creu que l’acció feminista s’ha de fer evident més enllà d’aquell dia. El desig és massa ambiciós: que el 8-M passi a la història.
4.Els homes, (o aliats, com els defineix el feminisme), han d’estar presents el 8-M?
Un sí rotund. Malgrat que moltes veus recentment han reivindicat que aquests actes haurien de ser espais exclusius de dones, les entrevistades coincideixen que és un problema que afecta integralment la societat, i ells en formen part. Tot i que haurien d’adoptar un rol secundari, defensen el comitè de vaga, Eva Gajardo i Maribel Ayne.
Per la presidenta de la Unió de Mares, la implicació masculina comporta que accepten el problema i la voluntat de resoldre-ho conjuntament. I “per aconseguir transformar comportaments socials cal una participació massiva, sumar veus”, argumenta Marina Jiménez. Tot i que el paper de l’home aquell dia també podria ser un altre: assumir les tasques domèstiques i de cura de les persones, aposta Ayne.
