Oci i cultura

Elogi del tap d’esprai (o el fetitxe d’un grafiter)

Xavi Valiente (dreta), durant la presentació / VICTÒRIA ROVIRA

“El tap de l’esprai és la peça més representativa del món del grafiter, perquè cadascú decideix quin vol”, explica Ramon Puig, Werens. És com un petit fetitxe, una decisió íntima de cada artista. “De fet, aquesta exposició és la més representativa del món del grafit que hem fet fins ara”, afegeix el grafiter i impulsor de la botiga i galeria Impaktes Visuals. 

Aquesta és la mostra de Xavi Valiente (Sabadell, 1983), que es pot visitar fins al pròxim 28 de març. Valiente ha anat guardant durant els darrers anys els taps d’esprai que utilitzava i més li agradaven. Per cada mural que fa, Valiente (sempre generalitzant) empra uns 20 pots diferents. Així que la paleta cromàtica que acaba aconseguint és ampla, com també els taps que genera. Ja el 2016 va començar a fer retrats dels taps. “En aquell temps, feia una pinzellada més geomètrica, més dibuix tècnic”, explica Valiente.

Per fer cada mural, Valiente empra uns 20 pots

Posteriorment, va fer retrats dels taps, però va jugar més aviat amb el volum de les llums i ombres. “És més expansiu, però difícil de nassos”, assenyala Valiente. Als seus quadres també hi apareixen, a banda del tap, altres trets de l’espai en el qual dibuixa cada tap, com ara una taca de cafè damunt la taula, o els talls de cúter sobre la fusta, entre altres. És, per dir-ho d’alguna manera, una retroalimentació de la seva obra. 

Un dels quadres de Valiente, amb el tap que ho inspira en primer pla / VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top