[Per Marc Argemí, periodista]
Encara és d’hora per confirmar-ho, però sembla que entre tots hem trobat la vacuna contra la infodèmia del coronavirus. Ja ho saben, aquesta paraula no es refereix a la pandèmia –malaltia epidèmica que se surt de mare–, sinó a la difusió d’informació confusa a escala general, que fa molt difícil trobar fonts i orientació segura quan és necessària. Vindria a ser la intoxicació informativa massiva.
Doncs això, que la infodèmia s’està controlant. I això, malgrat l’apocalipsi cunyat que ens assalta via mitjans sensacionalistes; malgrat, també, que l’ansietat informativa porti molts a fer córrer informacions que no estan confirmades, i malgrat que els més incrèduls estiguin creient-se teories de la conspiració, confonent l’absència d’explicacions definitives amb la presència de complots inconfessables. Malgrat tot plegat, avui estem més preparats que fa uns dies per estar ben informats.
I això, gràcies en bona part a les xarxes socials. La mateixa tecnologia que ha escampat dinàmiques de pànic per mig món –i que encara ara continua donant pista a cadenes interminables de missatges alarmistes– al mateix temps està propiciant que tothom qui vulgui estar ben informat ho pugui estar.
Els tecnòfobs i els nostàlgics d’un món sense Twitter es troben entre els primers beneficiats de la capacitat d’aquesta xarxa de donar viralitat a les informacions i les fonts fiables. Penseu en el vostre cercle més proper: en els darrers dies, ha circulat moltíssima informació, des de bona teca a pura elucubració sense rigor. Doncs bé, la mateixa xarxa de relacions ha permès que col·laborativament verifiquem ràpidament la informació i mirem de destriar el gra de la palla. Informalment ens hem repartit papers: hi ha el que sempre s’altera, i el que mai ho fa; hi ha el que parla poc però segur, i el que no has de prendre en consideració perquè no té prou nas per detectar la veracitat. No ho hem explicitat, però aquest repartiment de papers ha estat la gran vacuna contra la infodèmia: rebre molta informació i aprendre a donar crèdit només a la bona. Hi ha metges i experts que eren perfectes desconeguts fa només uns dies i que ara mateix són veritables referents. I hi ha molt tertulià amb hores de vol que està passant de forma natural a un segon pla.
Les dades demostren, de fet, que la informació que circula a les xarxes és majoritàriament fiable. Un equip d’analistes de CoMuNe Lab (centre de recerca de la italiana Fondazione Bruno Kessler) amb la col·laboració d’equips de Harvard i de la milanesa IULM, porten analitzats més de 100 milions de tuits d’arreu del món, i mesuren el nivell de risc d’infodèmia per països. Els resultats es poden consultar per Internet: https://covid19obs.fbk.eu. Els resultats són clars: de mitjana, al voltant del 70% dels fets que els tuits fan circular són fiables. La informació no fiable que circula està contenint-se, doncs, a un terç del total. Però no només això: l’exposició a tals dades no fiables és encara més baix, al voltant del 20%, perquè els usuaris que les difonen no tenen tanta audiència com els fiables. En un rànquing de 50 països, el risc d’infodèmia és mínim a Singapur, Sud-àfrica i Hong Kong, i és màxim al Perú, l’Equador i República Dominicana, que ocupen els tres últims llocs. L’Estat espanyol ocupa un meritori vuitè lloc.
Les crisis globals, com aquesta, poden fer incrementar la nostra capacitat crítica, i per tant també la nostra fortalesa davant la desinformació. Malgrat això, tenir la vacuna contra la infodèmia no vol dir que tothom se l’apliqui: la desinformació es pot desbocar perquè sempre roman la possibilitat de viure desinformat.
