Publicitat
Ciutat

Els naixements al Parc Taulí, miracles enmig del coronavirus

Albert Acín | Marta Ordóñez

Es diu Oleguer. Va néixer el dimarts passat a l’hospital Parc Taulí després d’un part que es va allargar hores i d’una cesària. Dotze hores després, la matinada de dijous, naixia el Max. Són dos dels petits sabadellencs que han nascut enmig de la pandèmia del coronavirus. Un bri d’esperança enmig dels contagiats i de les morts pel virus.

El servei de pediatria de l’hospital sabadellenc és dels pocs serveis que es manté intacte. Viu en una espècie de bombolla dins del centre sanitari, ara centrat en l’allau de casos per la malaltia: té les seves pròpies urgències i una planta hospitalària que funciona al marge de la maquinària del coronavirus. Les dues famílies expliquen al D.S. l’abans i el després d’un part enmig d’una crisi sanitària.

Els dies abans: embaràs confinat

Embarassades i confinades. Les dones en estat –col·lectiu de risc– no trepitgen el carrer ni per fer la compra. Tant l’Else com la Míriam –les mares de l’Oleguer i del Max– van haver d’extremar les precaucions fins a l’últim dia: protegir-se elles mateixes i els petits a punt de néixer. “Vam arribar a l’hospital havent fet els deures”, explica Marc Torras, pare de l’Oleguer.

El petit Oleguer al Taulí / CEDIDA

Viure un embaràs tancat i barrat a casa pot suposar un estrès afegit. Les famílies de l’Oleguer i el Max van procurar estar tranquil·les, evitant caure en l’alarmisme i sobreexposar-se a les informacions. “Vam apagar la tele i ens posàvem a llegir, intentant desconnectar”, assenyala el Marc. Només havien de restar els dies i esperar.

Un part amb “afecte” i precaucions

En arribar a l’hospital, amb hores de diferència, les dues parelles van passar per les urgències ordinàries, separades per uns metres de les de coronavirus. Un cop a planta, el part de l’Else es va allargar dos dies –diumenge nit va trencar aigües i fins dimarts no va donar a llum–. Van ser moltes hores, en què, malgrat la situació excepcional a l’hospital, no hi va haver cap enrenou als passadissos de la planta 3 i l’atenció va ser ràpida i efectiva. “Vam rebre molt afecte”, comenta el Marc. 

Publicitat

David Manrique, el pare del Max, va passar menys hores dins l’hospital: ell i la seva dona van presentar-se fins a tres cops el mateix dia, però la Míriam no va quedar ingressada fins a les 22 h de dimecres. Tot i això, coincideix amb el Marc: “Ens esperàvem un autèntic desastre i va ser una meravella”. Ha quedat tan content que promet portar el sopar als professionals que els van atendre.

David Manrique amb el petit Max / CEDIDA

Tot i la proximitat del tracte, el David explica que els controls a l’hospital van ser rigorosos. Només entrar, els van preguntar si tenien símptomes i es van quedar copsats en veure les proteccions dels professionals. “Duien doble mascareta, guants i anaven amb molta precaució”, recorda ara, ja fora de l’hospital.

El després: ‘nens 2.0’

Els petits no coneixen ni els avis, ni els tiets, ni cosins. Algun d’ells amb prou feines ha vist el seu germà gran, com el Max. Els nadons nascuts aquests dies no s’han passejat per les cases de familiars ni amics, com seria habitual. “És un nen 2.0, ningú no l’ha vist encara”, comenta el pare de l’Oleguer. Les presentacions s’han fet per videoconferència, quan s’ha pogut, però no tothom hi té accés: les àvies del Marc i la seva parella, l’Else –ara, besàvies– no són precisament natives digitals, així que els han fet arribar una fotografia impresa del petit a través d’un missatger. 

Ara, un cop tots a casa, només cal seguir els protocols i aïllar durant un temps els petits de la casa. Gaudir de la paternitat. Reclosos, això sí: “És un regal poder-ho gaudir confinats i en família. Estarem força ocupats”, sosté el David. El Marc guarda com un tresor l’exemplar del D.S. del dia en què l’Oleguer va néixer: “Quan sigui més gran, li hauré d’explicar algunes anècdotes”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top