Ciutat

FOTOS: El Diumenge de Rams sense palmes i amb pèrdues de milers d'euros

Maria Cortés va aprendre a confeccionar palmes amb només 8 anys, atreta per les veïnes que seien als carrers de Can Puiggener i feien petar la xerrada mentre n’adornaven centenars, mesos abans de vendre-les. Cinquanta anys després, continua fent-ho. Com la seva, són una quarantena de famílies gitanes de Can Puiggener, Ca n’Oriac i Campoamor les que continuen amb el llegat. Diumenge, però, les seves palmes no lluiran als carrers de la ciutat. De casa, a les escombraries. 

“Hem invertit uns 6.000 euros que mai no recuperarem”, lamenta Cortés. D’aquesta inversió, les famílies només acaben recuperant uns 1.000 euros en beneficis. “Això, en el millor dels casos: hi ha anys que amb 500 euros ens hem de conformar”. Ara toca resignar-se. 

Tradició en perill d’extinció

Diverses famílies asseguren que la tradició estava molt arrelada a la ciutat. “Més que a altres llocs”, explica Juan Heredia, de Campoamor. Ja no és el que era. “Poca gent les compra, no es valora l’artesania i les noves generacions gitanes no volen continuar fent-ne”, explica Maria Cortés, una dona septuagenària que representa la quarta generació que s’hi dedica. 

La producció de les palmes pot implicar fins a tres hores les més treballades / VICTÒRIA ROVIRA

El motiu, segons ella, és el sacrifici que implica la palma. Passades les festes de Nadal, les famílies ja comencen a confeccionar-les. De dilluns a diumenge, es dediquen a tallar palmons de tres i quatre metres que compren a Elx. Separen les fulles, fan les formes i les adornen.

Publicitat

I en surten models diferents: trenzás, bacalás, los cucos... segons el tipus d’ornamentació. En fan per totes les edats: petites, per nadons, de solapa o palmes ben grans, que després venen d'un a deu euros, segons el treball que impliqui. Per alguns models, hi dediquen fins tres hores.

Sense llum i amb sofre

Les palmes són un producte perible que només es conserven durant uns mesos en unes condicions específiques. A una habitació humida, sense llum, amb aigua i sofre. "Fa molta pudor, és molt perillós respirar-hi quan entrem a guardar-les", explica Saray Rodríguez, filla d'una família que s'hi dedica.

Les palmes han de guardar-se en una habitació sense entrada de llum, amb aigua i sofre / Victòria Rovira

Les palmes han de guardar-se en una habitació sense entrada de llum, amb aigua i sofre / VICTÒRIA ROVIRA

El sofre serveix per aconseguir el color groguenc característic. Només així, poden conservar-se fresques uns mesos. Ara, amb un miler de palmes i palmons peribles a una habitació exterior, els Cortés no saben com desfer-se’n:  “Tota la feina a norris”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top