Ciutat

“Ve poca patologia urgent, i això és el que fa por”

El doctor Martínez és professor de Cardiologia de la UAB / CEDIDA

El doctor i especialista sabadellenc continua salvant vides dels pacients amb patologies cardiològiques en plena pandèmia de coronavirus. Antoni Martínez, però, ressalta “la resposta modèlica de tots els estaments del Taulí” davant aquesta situació.

Com ha afectat la Covid-19 als diferents àmbits del Taulí? A tots els serveis que ofereix el Parc Taulí hem tancat o reduït l’activitat programada estrictament al que realment és urgent. Hi ha tractaments que no es poden deixar de fer, com per exemple, els oncològics, alguns cateterismes, implants de marcapassos i altres patologies que necessiten atenció urgent. En qualsevol cas, a totes les àrees es continuen atenent les patologies urgents.

De quina manera us heu organitzat? Davant d'aquesta gran pandèmia, tots els serveis de l'Hospital han mobilitzat tot el personal ampliant horaris, i fent reforços per atendre el millor possible als malalts. En el nostre cas, ens hem dividit en tres escenaris: reforç a Urgències, reforç a les UCI i les plantes de malalts COVID-19, i atenció de patologia cardiològica urgent. No ens hem d'oblidar que les patologies habituals no han desaparegut. Hi ha persones amb la Covid-19 que tenen també problemes cardiològics, i persones no afectades per la infecció que també els tenen. Al Taulí s'ha fet una gran tasca de previsió de necessitats, reorganització de tots els serveis, i readaptacions continuades als diversos escenaris que progressivament s'han anat donant. Junt amb la Direcció de la Corporació i de l'Hospital, es va crear un Comitè de Crisi per coordinar totes aquestes accions amb col·laboració d'experts de tots els àmbits. Això ha enriquit moltíssim les tasques, i ha fet una gran eficiència en les decisions que estan ben consensuades i argumentades. Fa molts anys que treballo en sanitat i haig de dir que m'ha impressionat la solidaritat i responsabilitat de tots els estaments del personal. Tots són necessaris, i tots s'hi ha sentit com a tal. Per això, la resposta ha estat magnífica, diria que modèlica.

En aquest escenari, han augmentat els infarts? En època de crisis, grans catàstrofes naturals o incendis, els ingressos per infarts augmenten però, ara com ara, la percepció que tenim és que aquests dies atenem menys infarts de miocardi a l’hospital. En definitiva, ve poca patologia habitual urgent a l’hospital, i això és el que fa por: gent que tingui una patologia urgent, i que no la consideri prou greu, i no vingui a l’hospital per por a la Covid-19. Això fa témer que, d’aquí a unes setmanes, aquests problemes es puguin complicar, perquè no han estat atesos en el seu moment. Al Taulí, com a la resta de centres hospitalaris, es continuen mantenint els serveis d’atenció urgent tant per a les persones no infectades com les que s’atenen per la infecció.

Aquest desconeixement o aquest excés de confiança pot ser l’explicació, però n’hi podria haver alguna altra? Una altra possible explicació per la qual veiem menys infarts podria ser també perquè, arran del confinament, la gent no fa exercici. Un repòs relatiu evita que la persona estigui exposada a grans esforços i, per tant, això modula que hi hagi menys infarts en disminuir la demanda sobre el cor. Tot i això, i davant del fet que fer repòs relatiu disminueixi el risc a curt termini, si una persona té símptomes evidents, és recomanable que es prengui una aspirina (si no és al·lèrgic), i que truqui urgentment al 112, als serveis d’urgència.

Quins són els símptomes d’un infart? És cert que són diferents entre els homes i les dones? En els homes, els símptomes més típics són: dolor intens, normalment, a la zona precordial (cor) o retroesternal, que agafa una zona àmplia (no es pot assenyalar amb un dit, sinó amb una mà), normalment irradia el braç esquerre i/o mandíbula, i mai dura segons sinó minuts (no és tipus punxada), sovint s’acompanya de nàusees i sudoració. Aquests són els símptomes més habituals en homes. Pel que fa a les dones, i en alguns homes també, a vegades el dolor és més atenuat i la irradiació no és tan clara. Per això parlar de símptomes diferents entre homes i dones és un tema controvertit. Una característica típica d’aquest dolor de l’infart de miocardi que cal remarcar és que no es modifica amb la respiració profunda ni amb els canvis de postura toràcica. És un dolor que no depèn de la mecànica toràcica.

En aquestes circumstàncies, com actueu davant dels pacients d’edat avançada que estan seguint un tractament crònic per cardiopatia? Farmacològicament, els tractem com sempre, el millor possible. En cas que la patologia sigui greu i urgent, els recomanem que vinguin a l’hospital. Per minimitzar el risc de contagi, mirem que només vingui aquella persona amb una afectació suficientment greu i urgent per ser tractada. Ens hem trobat, però, que, en alguns casos, persones que prèviament a la pandèmia referien estar simptomàtiques, ara han refusat venir a l’hospital davant el temor de la Covid-19. Estem fent una gran quantitat de consultes telefòniques. Per teletreball s’han pogut resoldre força dubtes, i es poden evitar multitud de visites presencials de manera molt eficient.

Publicitat

Les patologies cardiovasculars són considerades factors de risc en aquests moments? Els pacients que tenen més risc si agafen una infecció per Covid-19 són els pacients que tenen patologia important prèvia, i dins d’aquest grup hi ha: patologia pulmonar o cardíaca (especialment insuficiència cardíaca i valvulopaties), i persones amb poques defenses (immunodeprimits). Són els que tenen més risc si agafen el contagi. La persona que té un problema pulmonar crònic important no té la mateixa capacitat de captar oxigen i difondre gasos que una altra que no el tingui; igualment, el cardiòpata que té menys capacitat de bombar sang apropiadament, si li arriba menys oxigen per problema pulmonar pot patir un agreujament de la cardiopatia. No cal dir que les persones amb immunosupressió tenen menys capacitat per defensar d’una infecció, i per això son de risc elevat.

I a les persones patidores de mena? Què els diries? Que mantinguin la calma, que això és una epidèmia i passarà. Per sort, la gran majoria de persones afectades pel virus estaran asimptomàtiques. Cal seguir en confinament i les instruccions del Departament de Salut de la Generalitat. Ara bé, canviar el caràcter del patidor o la patidora és molt difícil, perquè qui és patidor o patidora de mena ho serà encara que faci bon temps. Tot i això, les xifres en que estem entrant mostren ja una moderació franca en els contagis i que aquests dies assolirem probablement el pic de l'epidèmia. Es van incrementant moltíssim les xifres de pacients donats d'alta. És crucial seguir les instruccions que vagin donant els experts per prevenir la malaltia. Ens en sortirem però encara no és el moment d'abaixar gens la guàrdia en relació amb el confinament.

És cert que hi ha alguns medicaments per a la hipertensió que poden ser contraproduents per a un malalt de la Covid-19? S’han fet hipòtesis sobre això, però, al final, tot són hipòtesis. De fet, hi ha investigadors que han dit que podrien afavorir la infecció de la Covid-19, però també n’hi ha que diuen que podrien protegir les persones infectades. De moment, no hi ha cap investigació conclosa pels científics que pugui donar una resposta definitiva a aquesta qüestió. 

Per tant, hem de continuar amb el mateix tractament? No s’han de modificar les pautes si no hi ha situacions noves (per exemple hipotensió) que ho facin aconsellable. La persona que portava un tractament i estava bé i ho continua estant, no ha de canviar res. Cal tenir en compte que aquests medicaments han demostrat durant dècades reduir la mortalitat de pacients en diversos contextos (per exemple en insuficiència cardíaca). No hi ha una evidència científica que aquests medicaments siguin considerats perjudicials per a la pandèmia de la Covid-19. El CatSalut, com l’Agència Espanyola del Medicament, les societats Espanyola de Cardiologia, la Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i altres estrangeres, com l’American College of Cardiology, han emès comunicats recomanant que els metges i els pacients continuïn aquests tractaments.

Com a expert en farmacologia, quin tractament s'està seguint per vèncer a la COVID-19? Hidroxicloroquina, altres antimalàrics, diversos immunomoduladors, fàrmacs antivirals i alguns antibiòtics en casos de sobreinfecció bacteriana. El CatSalut junt amb les societats científiques més prestigioses van contínuament actualitzant la informació als professionals, augmentant la probabilitat d'ajudar les persones infectades amb COVID-19.

En quina situació ens trobem ara com ara? La impressió és que s'està arribant al pic de la pandèmia, i de mica en mica els ingressos aniran disminuint i es dispararan les altes. Probablement passarem el pic en un temps molt breu, però això no vol dir que podem abaixar la guàrdia fins que les autoritats sanitàries no diguin el contrari. De fet, s'espera encara un increment a Catalunya de necessitats per les plantes de malalts crítics per possibles complicacions de persones ja infectades. En aquest context, el Taulí ha estat escollit com hospital de referència per Catalunya i s'està ampliant la capacitat de UCI en més de 200 llits addicionals a l'ampliació que ja s'havia fet amb reordenació de plantes del Taulí. Imagino que en unes setmanes es farà fer una reducció progressiva del confinament (primer autoritzant a deixar-lo a les persones més joves i més sanes). Per prudència, qualsevol persona que tingui símptomes (encara que siguin mínims) haurà de continuar aïllada. Crec que haurem d'anar molt amb compte per evitar rebrots de l'epidèmia i per això, imagino que haurem de continuar fent prevenció almenys un parell de mesos. Els comunicats oficials ens aniran actualitzant aquestes informacions.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top