Ciutat

Trens i autobusos, carregats de treballadors: "Segueixo preocupada, però no tinc cap més remei"

Albert Acín | Marta Ordóñez

Sabadell ja es prepara per reactivar l'activitat i comença, com la resta de país, mobilitzant alguns sectors no essencials de l'economia. La indústria i la construcció poden tornar a la feina i se sumen a les tasques dels serveis essencials. Als carrers de la ciutat, l'afluència de persones avui és molt més evident respecte als quinze dies de confinament total. 

A les andanes de les estacions de Sabadell, el retorn s’ha fet notar però amb comptagotes: tothom repartit a una distància prudent, mòbil en mà, en estricte silenci. Als accessos, personal de Protecció Civil ha començat a repartir mascaretes des de primera hora. A l’estació de Sabadell-Plaça Major, la més concorreguda, se n’havien repartit 200 d’un lot de 1.000 a mig matí, segons ha explicat el personal de l’estació. “La majoria les accepta i respecta les mesures de protecció”, assenyalava un membre de Protecció Civil destinat a l’estació central.

I tant que s’han complert les mesures: hi havia una persona per banc, i la resta a peu. I pel que fa a les prevencions, uns cinc metres entre usuaris i a ningú li faltava un equip de protecció. Tots a treballar, però amb la desconfiança que l’epidèmia encara és lluny d’erradicar-se. “Estic preocupada, tinc nens a casa. Però no tinc cap més remei que anar a treballar”, explica l’Arelis, una treballadora de la neteja asseguda sola en un dels vagons.

Als autobusos urbans i interurbans també s’ha fet notar la tornada a la feina. Conservant les mesures que ja s’havien adoptat a l’inici de la pandèmia: l’accés es realitza per les portes de darrere del vehicle i es mantenen les distàncies entre els usuaris. 

Entre la por i la resignació

L'Eduardo és un dels que espera l'autobús per tornar a treballar, protegit amb una de les mascaretes que ha rebut avui gràcies als voluntaris de la Creu Roja. Després de quinze dies a casa, va rebre la trucada dels seus caps notificant que avui havia de retornar als seus llocs de treball. "Per què ha servit aturar-nos durant quinze dies?", es pregunta resignat l'Eduard, del sector de la construcció. 

L'Eduard es mou amb autobusos interurbans per anar de casa a la feina / Victòria Rovira

La Corina, personal de neteja, tampoc no està d'acord amb aquest regateig del govern espanyol. Malgrat que la seva feina s'emmarca dins dels sectors essencials, va deixar la feina quan es va aturar la resta d’activitat. Ara, acudeix al seu cap per sol·licitar la baixa laboral: “Visc amb una persona de risc, la meva parella pateix leucèmia. No em puc arriscar”, explica. Al seu país d’origen, Bolívia, les mesures estan sent molt més estrictes: “Es controlen les sortides segons el carnet d’identitat, s’autoritzen només uns números”, explica.

Publicitat

La Corina espera l'autobús per anar al CAP i sol·licitar la baixa laboral / Victòria Rovira

Com ells, milers de sabadellencs han tornat als seus llocs de treball. Alguns es troben en aquesta dicotomia: la sensació de desconnectar i sortir de casa i el risc d'exposar-se i exposar els companys a la Covid-19. Tanmateix, les seves opinions queden en un segon terme. Han d’acudir a la feina.

Hi ha altres treballadors que no han parat fins ara. El Jesús és tècnic de manteniment de la Renfe i reconeix que avui ha notat un pic d’usuaris. Ell no ha pogut aturar-se, ha de garantir la seguretat dels combois. “És evident, teníem menys feina, però la gent continua agafant el tren a les hores punta. A certes estacions encara es nota moviment”, explica. I avui, una mica més.

El Jesús és un dels treballadors que no s'ha aturat durant aquests últims dies / V. Rovira

De tornada al tren, dins d’un vagó destí a Barcelona, el Marc baixa per fer una revisió d’obra. Ell és arquitecte i va amb totes les precaucions. “La feina és la feina i si no hi vaig, estaré més temps sense facturar res”, assenyala. “Ja en vam tenir prou amb la crisi del 2008 i vull que aquesta es noti el menys possible”. La dicotomia del Marc entre la cartera i la malaltia ronda pel cap dels treballadors. Uns metres (bastants metres) més enllà, l’Elisabet, una mestressa de casa, va fins a Sant Quirze per fer la compra a l’Alcampo. “Ja no tinc la mateixa por que els primers dies. Ens n’estem sortint”, afirma.

Va a l'Alcampo a comprar / A. A.

I de tornada del trajecte, ara cap a Sabadell, a l’andana de Plaça Major seu en un extrem Álex Cabrera, periodista de RNE. S’ha passat el matí, com els periodistes del D.S., amunt i avall per autobusos i trens per fer una crònica. L'ha sorprès que alguns s’atreveixin a rebutjar les mascaretes que donaven als usuaris del transport públic i prefereixin no dur-ne. Són pocs, però potser es tracta d’aquell tant per cent que les autoritats polítiques i policials no es cansen de qualificar “d’incívics”.

/ A. A.

Amb por i resignació, però amb la convicció que cal tornar a la feina, el Marc, la Corina, l’Eduardo i l’Arelis, com tants i tants altres, avui han respost a la tornada a les obligacions. Per quantificar la dimensió del desconfinament parcial, caldrà esperar una mica: FGC i TUS ho anunciaran demà dimecres per quantificar l’augment d’afluència en xifres exactes. Amb un simple cop d’ull, però, ja es pot dir que la tornada a la feina s’ha fet més que visible al transport públic.

Àlex Cabrera, periodista de RNE, treballant a l'estació / A. A.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top