Caterina Tura, actual presidenta del Consell de la Joventut de la Faràndula, ha estat una dona molt vinculada, al llarg de la seva vida, a aquesta entitat sabadellenca. Va començar de molt jove a la Companyia Teatral la Faràndula. L’embrió del qual més tard seria la Joventut de la Faràndula. Aleshores, recorda el seu amic Salvador Fité, “feien teatre per als infants i els joves”.
Salvador Fité, pioner del grup Palestra, la va conèixer quan tots dos feien els primers passos en el món de la dramatúrgia. Ella, a la Faràndula, i ell amb el grup Palestra. Les seves vides, però, van compartir escenari, quan la Caterina va acceptar, de forma esporàdica, fer de protagonista a l’obra del dramaturg Jacinto Benavente Los intereses creados. “Actuàvem amb el grup Palestra a l’aire lliure, a la Salut, a la plaça del Vallès i anàvem pels pobles del voltant”. Va ser una innocent deslleialtat de la Caterina al que va ser el seu cap i casal de tota la vida, la Faràndula.
Una dona esplèndida, de cor generós i de vida exemplar. Una actriu a qui el Diari Sabadell, l’octubre del 1944, li va dedicar una crítica afalagadora: “La señorita Catalina Tura en ‘Poncellina’ tuvo momentos delicadísimos. Declama con expresión y sutileza y su voz tenue se presta para esta clase de personajes sentimentales”.
La magnífica cadència de la seva veu li va permetre ser una de les rapsodes convidades a un programa de Ràdio Sabadell, molt popular aleshores, a l’època daurada de la ràdio.
Va ser de les primeres professores de català a la nostra ciutat, quan la pressió de la dictadura va començar a relaxar-se. Molt vinculada a Òmnium, hom la recorda com una treballadora incansable, discreta i molt disposada. Ara que ja no hi és, a Salvador Fité li ve al cap un fragment de l’obra que van compartir fa tants anys: “A veces desciende del cielo al corazón un hilo sutil, el hilo del amor que a los humanos los hace parecer divinos y trae a nuestra frente resplandores de aurora y pone alas en nuestro corazón y nos dice que no todo es farsa en la farsa, que hay algo divino en nuestra vida que es verdad y es eterno y no puede acabar cuando la farsa acaba”.
