Enriqueta Montlleó i Roman, Enri, com la coneixia tothom, va morir a l’edat de 88 anys, víctima del coronavirus. Es podria dir, i segur que molts que la coneixien hi estaran d’acord, que ho va fer gaudint de la vida fins al final. Era una dona vital, forta, dinàmica i amb molta disposició per a l’organització.
Una bona prova d’aquesta vitalitat és el fet que l’Enri es va casar en segones núpcies amb el Pep, quan tenia 80 anys. Així va demostrar que mai és massa tard per ser feliç i acomplir amb allò que un creu que ha de fer. La seva amiga Carme Folch, amb qui va coincidir durant molts anys a l’Associació Cultural i Social de la Dona, la defineix com una persona en continu moviment. Sempre estava predisposada a participar en moltes coses, sempre activa.
Va ser present en diverses entitats culturals i socials. La Carme recorda que ajudava a organitzar els sopars de les festes de l’Associació de Veïns de la Creu Alta.
Enriqueta Montlleó era una dona creient, molt devota. “Anava sempre a missa a la Parròquia de Sant Vicenç”. El seu marit, el Pep, hi segueix molt vinculat i és prou conegut de tots. També va formar part de la Colla Nova, “atenta i amant com era de les tradicions”. Va col·laborar amb algunes de les entitats que va presidir el seu germà, Ramon Montlleó i Roman, com El Niu D’art.
Els dos germans provenien d’una família de fabricants arrelada al tèxtil i l’Enri, coneixedora del pols que batega a la ciutat, no perdia ocasió per ser present a tots els plens municipals. “S’asseia sempre a primera fila, ja hi tenia el seient reservat”, recorda la Carme. Li agradava que la seva presència no passés desapercebuda, es feia notar el seu esperit fort allà on anava. Fins al punt que les seves amigues anomenaven el raconet de l’Enri, els diferents espais on al llarg dels anys es van anar reunint.
Va dirigir durant molts anys l’Associació Cultural i Social de la Dona, amb mà ferma. S’hi feien activitats, sortides culturals, xerrades, cursos de tota mena. Una entitat que va quedar dissolta l’any 2012 però que havia estat un referent important per a centenars de sabadellenques, primer al carrer de Sant Pau i més tard al carrer de les Comèdies. Viatgera incansable, diu la Carme, “allà on anava sempre visitava les entitats culturals”.
De conviccions fortes, l’Enri havia deixat predisposicions concretes de com s’havia de celebrar el seu funeral. L’estat d’alarma no ho ha fet possible. El setembre hauria fet anys. Aleshores els seus amics i familiars podran complir els seus desitjos i acomiadar-la com cal.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
