[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Moltes vegades sentim a dir la paraula gratuït, però realment res és gratuït. Tot sempre té un cost assignat, material o immaterial. A més, qualsevol decisió que prengui una persona, té uns costos per a ell i per a l’entitat en la qual treballi.
Així, hi ha gent que parla d’educació gratuïta quan es refereix a educació pública. No en va els mestres cobren un salari, s’han de fer escoles, abonar les beques menjador, etc. Qui ho paga som nosaltres amb els nostres impostos. Perquè res és gratis.
Quan parlem de software gratuït, no és veritat. No representa una sortida de diners, però paguem amb la utilització de les nostres dades personals. Perquè res és gratis.
Quan algú diu “que ho pagui l’Estat”, l’Estat no paga res. Redistribueix els diners que ingressa dels nostres impostos més els que demana com a crèdit quan té dèficit. I aquest crèdit s’ha de tornar, en un termini més o menys llarg, com si fos una hipoteca, però s’ha de tornar. Perquè res és gratis.
I ara anem a veure una translació al que ens està passant aquests dies. Quan a l’Ibex-35 tenim 5 constructores, 6 bancs, 4 empreses de turisme o 8 de serveis públic (aigua, gas i electricitat) i 1 sola lligada al coneixement (la catalana Grífols) vol dir que seguim amb el “que inventen ellos”. Per tant, no apostes en recerca, desenvolupament, coneixement, innovació, valor afegit, indústria o comerç avançats i ho apostes tot a la construcció i al turisme de paella i sangria, serà molt més difícil sortir d’aquesta a crisi. Perquè res és gratis.
Quan s’han de prendre mides d’una greu crisi sanitària i poses filòsofs i militars al davant és normal que passis a liderar els morts per càpita en l’àmbit mundial. Perquè res és gratis.
Quan has de comprar material sanitari en un mercat de demanda (molts compradors i pocs oferents) i poses al davant gent que fa 40 anys que no compra, que està acostumada a un mercat d’oferta (molts oferents i pocs compradors), en què tu poses el preu i pagues a 90 dies, és normal que compris malament, tard i, a més, rebis productes defectuosos. Perquè res és gratis.
Quan dius que mobilitzes 200.000 milions, però al final la gran majoria són crèdits de la banca, és normal que segueixi amb els seus tripijocs de tota la vida: avals del 180% com denuncia el CIESC, assegurances obligatòries, etc. Això fa que moltes persones decideixin que, finalment, no paga la pena seguir. De fet, un 30% de les empreses catalanes creuen que hauran de fer concurs de creditors. El daltabaix pot ser colossal. Perquè res és gratis.
Quan com a Estat no has fet els deures mantenint el dèficit en anys bons i encara vas de fatxenda pel món i donant lliçons, és normal que els Estats rigorosos no vulguin mutualitzar els deutes. Fins i tot, hi ha països, com Finlàndia, que prefereixen sortir de l’euro abans de ser cornuts i pagar el beure. Perquè res és gratis.
Ara fem una mica d’empatia i posem-nos a la pell d’un país rigorós d’Europa. Quan a la Comunitat Europea hagin de decidir si aproven un pla per als països del sud, espero no equivocar-me, que segur que el donen, però seran crèdits normals i corrents, sense mutualitzar i a retornar el principal. Especialment quan el Tribunal Constitucional alemany acaba de sentenciar que el programa de compra de bons sobirans i corporatius iniciat el 2015 no s’ajusta a dret. Perquè res és gratis.
I quan s’hagin de tornar els crèdits, recordem que l’Estat no paga res. Això vol dir augment d’impostos. Igual que quan demanes una hipoteca passes molts anys que t’has d’estrènyer el cinturó. Per tant, sí, ens tocarà pagar més impostos i durant bastants anys. Perquè res és gratis.
