[Per Josep Mercadé, periodista]
De totes les restriccions que estem patint en aquesta pandèmia, la de la llibertat de moviments és potser la que ens està afectant més. Acostumats com estàvem a moure’ns i només donar explicacions al senyor Google, que tot ho sap, ara resulta que tenim tot un protocol que ens marca les nostres passes. Fins i tot envegem aquells que han pogut passar de fase i que ara, fins i tot, són tan afortunats que poden viatjar per la seva regió sanitària.
Certament, en un temps rècord, les nostres vides han vist modificades les pautes de comportament més bàsiques. No és estrany que aquest dilluns una persona filla de Sabadell però que fa anys viu a la plana de Lleida m’enviés aquest missatge: “He anat a fer un talladet a la terrasseta del bar, tot prenent el sol, i gairebé em cauen les llàgrimes de felicitat”. És molt possible que aquest sentiment, absolutament impensable fa poc més de dos mesos, el puguem compartir d’aquí a pocs dies la gent de Sabadell i de la zona metropolitana.
Hem superat el període inicial de confinament i de lluita aferrissada per evitar el col·lapse del sistema sanitari. Estem intentant adaptar-nos als efectes d’aquesta pandèmia en l’estructura econòmica a tots els àmbits. Veiem com les necessitats socials s’incrementen a un ritme que ni els més pessimistes podien preveure abans de la Covid-19. I assistim al debat de què fer per adaptar-nos a la nova situació. I aquí no valen discursos més o menys ben construïts. Ens calen concrecions i iniciatives que li donin la volta a les restriccions provocades per la pandèmia.
Les 300 accions i la dotació de 8 milions d’euros que ha previst l’Ajuntament de Sabadell per superar la crisi cal interpretar-ho com una oportunitat. El futur immediat s’ha de plantejar en aquests termes. Que l’adversitat que ens ha tocat viure ens permeti créixer en el sentit més ampli. I ens cal determinació, imaginació, participació i concreció per seguir endavant.
I tornem a la llibertat de moviments del principi. Aquesta situació pot servir per conèixer i gaudir de tot allò que tenim a prop i que no li donàvem importància. Els vols barats ens portaven a llocs molt llunyans i deixàvem de banda tot el que tenim a casa nostra. Revertir de forma forçada aquesta tendència servirà per reorientar i equilibrar un sector, el del turisme, que ha sucumbit al diner fàcil i a un empobriment cultural notable. Fem, doncs, que aquestes restriccions puguin arribar a ser una oportunitat.
