[Per Víctor Patsi, periodista]
Ens agradi o no, ballem al so del Boletín Oficial del Estado (BOE). Estem així des del 14 de març i així seguirem ves a saber fins quan. Coses tan trivials com poder fer (o no) un cafè, poder (o no) sortir a caminar, amb qui, a quines hores, a quina distància màxima, durant quanta estona, reobrir (o no) aquest negoci, aquesta terrassa, portar (o no) mascareta… tot passa pel que dictamini el BOE, on el que es publica va a missa, hi estiguis molt, poc o gens d’acord. Full credit a l’estat d’alarma.
Després de 10 setmanes i els seus corresponents 70 dies, el procés de desescalada avança a velocitats diferents aquí i allà i canvien les regles del joc segons si estàs aquí o allà. Mentrestant, arriben noves respostes i s’obren (o es mantenen) altres interrogants. Alguns de gruixuts. I d’afectació massiva com ara les vacances d’estiu. Es podrà anar a la platja? Obriran les piscines? Com ho regularà el coi de BOE? S’obriran fronteres? Es podran agafar avions?
Un dels drets més importants que tenen els treballadors són les vacances, i apareixen regulades a l’Estatut dels Treballadors. La qüestió, ara, és qui se les podrà permetre. L’afectació laboral és brutal, amb milers i milers d’ERTOs que no hi ha manera de cobrar, i la perspectiva de recuperació no apunta ni a ràpida ni a efectiva. Caldrà fer allò de l’ampolla a mig omplir. Mateixa quantitat d’aigua, però uns la veuen mig plena i els altres, mig buida. Aquí, el punt anímic de cadascú marca la diferència.
Oi que ens hem adaptat –per nassos– a un sobtat i prou llarg confinament? Doncs ens podem adaptar al que tenim per fer o deixar de fer en clau casolana. Ara per ara és impossible planificar –i reservar- cap viatge fora de les nostres fronteres. Doncs planifiquem-lo sense sortir de Catalunya. A hores d’ara és impossible saber si obriran platges o piscines en plena canícula. Doncs pensem en una estada a muntanya o interior de Catalunya. Oi que han sortit runners, ciclistes i caminaires com a bolets? Ep! I amb gent de tota mena i constitucions, que podries apostar sí o sí que no han corregut, pedalat o caminat en sa vida tant com ho estan fent aquestes últimes setmanes. Té un punt de còmic, però a la vegada resulta engrescador. Una vegada s’hi han posat –i amb quina passió!–, el més difícil ja està fet. Ara només cal donar-li continuïtat. El parc fluvial del Ripoll està molt bé, el Parc Catalunya té el seu què i el personal es ventila com si res el tram Rambla-Via Massagué-Ronda Zamenhof-Eix Macià. Posats a fer, però, per què no ho fem en un paratge d’aquells que et cauen els daixonses a terra? Coi, si hi arribarem entrenadíssims!
Se m’acudeixen diverses recomanacions. Cavalls del Vent. Parc Natural del Cadí-Moixeró. Travessa entre vuit refugis de muntanya que es pot fer entre 3 i 5 dies. Brutal, preciós. I al costat de casa… Carros de Foc. Parc Nacional d’Aigüestortes. Travessa entre 9 refugis de muntanya que es pot fer entre 5 i 7 dies (aquest pica més, però un estany en toca un altre, en un espectacle majestuós)… Zona volcànica de la Garrotxa, 12.000 hectàrees d’espai protegit amb més de 40 cràters envoltats de vegetació. Fàcil de caminar, fàcil de gaudir.
Seguim? Sou dels que no us agraden les gentades, i menys ara que es recomana mantenir la distància de seguretat? Doncs de pet cap a l’Alta Ribagorça (capital, Pont de Suert) o el Pallars Sobirà (capital, Sort). De les 42 comarques que hi ha a Catalunya, aquestes dues són les menys poblades. Romànic flipant a la Vall de Boí, cims de 3.000 metres com el Punta Alta, descensos pel riu Noguera Pallaresa… una web per triar i remenar en aquest sentit? www.catalunya.cat. Si hi entreu, pecareu.
