El coronavirus torna a posar Sabadell en una situació similar a la de fa 40 anys, quan els primers ajuntaments democràtics van haver de posar al dia tots els municipis. O s’aprofita la crisi actual per treure’n canvis estructurals positius o, com el 2008, en sortirem arrossegant deficiències que ja teníem des del 2000. Així ho creu l’arquitecte i urbanista sabadellenc Manel Larrosa. El sabadellenc insta l’executiu municipal, però també l’autonòmic i l’estatal, a escoltar les demandes socials: “Si no hi ha un cert cataclisme del governant, no ens en sortirem; per tant, benvinguda sigui aquesta pressió de necessitats perquè el polític es vegi obligat a rectificar i fer coses diferents”. No es poden repetir els errors del passat.
La prioritat: l’ocupació
Larrosa creu que la prioritat social implica l’ocupació. Les administracions “s’han d’inventar llocs de treball” perquè donin resposta a la necessitat a mitjà i llarg termini, no sent una solució temporal com sí que serien les rendes bàsiques o subsidis, la qual cosa creu que no és una bona idea. “Si tot es tradueix a donar rendes per parar el cop, tots ens instal·larem en la comoditat; el motiu essencial és donar feina a la gent”, afegeix.
L’exregidor no és partidari de brigades puntuals per pintar escoles o eixamplar voreres com es va fer a la ronda de Zamenhof als anys 70, per exemple. Una de les fórmules que proposa són les subvencions a empreses perquè puguin contractar més personal, i que aquesta ajuda tingui, doncs, un caràcter productiu. Ocupació que hauria de ser dual, lligada a la formació de la ciutadania. Manel Larrosa també considera que “hem de tornar a assentar llocs de treball dintre la ciutat”, reduint el nombre de 30.000 persones que abans de la Covid-19 sortien diàriament a treballar fora. Parlant d’ocupació això vol dir “densificar-nos en termes productius”, ocupant empresarialment espais com el riu Ripoll o el sud-oest de Sabadell.
Aposta per l’habitatge públic
Part de la política d’ocupació que proposa l’expert en urbanisme implica una aposta clara per l’habitatge públic igual que als anys 70 es va apostar per l’educació i la sanitat. Això permetria dotar d’ocupació el sector de la construcció, no especular amb aquest producte i que els joves s’emancipin. Segons Larrosa, “tenim la capacitat social per fer que l’habitatge sigui un servei públic en majúscules”. Ara, creu, cal tenir una nova utopia positiva i compartida per aixecar Sabadell, com el seu dia semblava impossible fer l’Eix Macià; “hem d’inventar un nou parc Catalunya”, i avui és una de les insígnies de la ciutat. Per fer-ho, creu que és imprescindible que hi hagi una estreta col·laboració entre l’administració i les entitats, sumat a una renovada col·laboració publicoprivada.
Oportunitat per a la indústria
Els municipis industrials com Sabadell tenen una millor posició de sortida que els de la costa, enfocats al turisme i els serveis. Això deixa la ciutat “en una certa oportunitat per reivindicar-se i prendre un lloc en el món de la producció”. Els avenços en aquest sentit, però, creu Larrosa, s’han de fer amb una administració que compti amb la ciutadania i les entitats, per fer un projecte compartit.
Sobre Manel Larrosa – Té la ciutat al cap, i no es cansa de donar la seva visió -profunda, culta, madurada, apassionada- de Sabadell i dels Vallesos. Regidor d’urbanisme del 79 al 87, té un lloc d’honor entre els pensadors locals que fan que passin coses.
