El sabadellenc Héctor Lozano (1974) va estudiar a l’escola Sant Nicolau. Encara que el personatge no es basi en ningú –explica–, va tenir docents amb el carisma i la capacitat d’enganxar alumnes del Merlí. Aquest professor fictici de filosofia, precisament, va catapultar la seva creació pel món. A l’Argentina, coneixien la sèrie des del taxista fins al controlador de duanes. La continuació de Movistar +, Sapere Aude, també ha triomfat, i Lozano està pendent de preparar-ne la segona temporada.
Es deu haver paralitzat el rodatge.
Aquesta setmana havíem de començar i tot està aturat. Amb sort rodarem a partir de l’agost, perquè abans necessitem entre 8 i 10 setmanes de preproducció. El llançament s’havia de fer cap al gener. Potser serà al març, tampoc ens endarrerim gaire. Movistar+ la vol estrenar el segon trimestre de l’any que ve. A TV3, però, s’estrenarà la primera temporada de l’spin-off el setembre o octubre.
Com canvia treballar amb TV3 i després amb Movistar+?
Per una banda, tens llibertat creativa als dos llocs. Per l’altra, a Movistar hi ha més diners, i ho penses tot a l’engròs. La sèrie és més ambiciosa visualment, penses en més decorats. A TV3 es va poder fer bé, eh! Però hi ha menys peles, i tens més traves econòmiques.
Quanta vida més tindrà la sèrie Sapere Aude?
Està clar que mínim dues temporades, i com a màxim, crec, tres. És el que a mi m’agrada fer. Però encara no ho sabem del cert.
T’esperaves el furor de ‘Merlí’?
No. Encara no havia arribat el merder de les plataformes. Tenia l’ambició que agradés aquí. Sí que és veritat que quan l’escrivia pensava que podia agradar a Amèrica Llatina i a França. La sèrie té un toc afrancesat.
En quin sentit?
L’ensenyament els interessa molt, als francesos. Les seves pel·lícules són les que millor ho retraten. Són brutals. Aquí a Espanya els professors no importaven. Un dels meus referents, per exemple, és El club dels poetes morts, en què el professor i el que es diu a classe és important. A Espanya interessa més l’alumnat i els passadissos. Les sèries d’adolescents espanyoles són més frívoles.
I a Amèrica Llatina per què ha agradat?
A l’Argentina, el que és cultivar-se, la psicologia i la filosofia, els encanta. Són molt xerraires, els agrada analitzar i profunditzar. És una cosa cultural. Això, i el tema gai, que ha enganxat molt. Allà és més tabú i s’ha donat visibilitat a relacions homosexuals.
I tu, quines sèries mires?
No en miro gaires. He mirat Sex Education perquè algú em va dir que s’assembla molt a Merlí, però canviant la filosofia pel sexe. I vaig pensar que la guionista havia vist la sèrie. Això no vol dir que es copiï, eh! Sinó que hi ha alguna referència. Però miro més cinema. Sobretot clàssics, tot el que és el segle XX m’agrada, a partir del segle XXI… Ja em comença a ratllar. Les pel·lícules d’ara m’aporten poca cosa. Ja està tot fet i escrit: el cinema, la tele, el teatre…
Una sèrie com ‘Merlí’ estava feta?
El que has llegit ho passes pel teu filtre, ho fots en una centrifugadora, i surt Merlí. Hi ha molts referents: Cyrano de Bergerac, obres de teatre del Molière, El club dels poetes morts, El club de los cinco… Està tot fet milions de vegades, i tot et porta a un teatre de Grècia.
