Tot i néixer a Barcelona i viure actualment a Sant Quirze del Vallès, Manel Sabés i Xamaní (1953) es considera un sabadellenc més. De fet, els seus primers records són del pis on es van instal·lar els seus pares a la plaça del Taulí. “Sabadell és la meva ciutat, la meva referència. He crescut aquí i hi tinc totes les arrels”, explica amb el seu tarannà sempre alegre i cordial. És un home que es fa escoltar i sap transmetre. Això s’ha traduït en una intensa trajectòria professional marcada per la seva passió per la ciència i més concretament l’especialitat de bioquímica i biofísica.
El Manel va estudiar a l’institut Arraona-Egara (actuals dependències dels Mossos) i després del batxillerat recorda una anècdota curiosa: “Un grup de 28 estudiants de Sabadell vam participar en un COU experimental d’estudis pre-universitaris a Barcelona”.
Química i física
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es convertiria en la seva segona casa. Per molts motius. No només per cursar la carrera de Química, una especialitat que va despertar la seva curiositat de ben petit: “Els Reis em van portar un joc (Cheminova) i més d’unes estovalles de casa vaig cremar fent experiments”. El va acabar de convèncer, assegura, una entrevista que va veure per televisió al prestigiós investigador lleidatà ja desaparegut Juan Oró, pioner en l’estudi de l’origen de la vida i assessor de la NASA, parlant de biofísica. “‘Això és el que vull fer’, em vaig dir. Treballar d’investigador i viure de la ciència pública era un repte i ha estat el meu èxit personal”, explica.
Mentre feia la tesi doctoral donava classes a l’Escola Industrial de Ciències i Física. L’ensenyament ha estat l’altra seva gran passió: durant 40 anys va exercir de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dèiem que seria com la seva segona casa perquè en va ser vicerector amb tres rectors diferents. El primer, Carles Solà, “volia que fes d’alcalde a la UAB. Em va encarregar els plans de logística del campus i desenvolupar una política de medi ambient i sostenibilitat”. Després ho seria amb Lluís Ferrer i el seu amic Ferran Sancho. En aquest últim tram va afegir la tasca de relacions institucionals.
Allò de fer d’alcalde de la UAB tenia un rerefons perquè el Manel va exercir quatre anys d’alcalde de Sant Quirze del Vallès, una etapa de la qual no té gaire bon record. “No tornaria a la política. Per a mi és com l’aigua del riu que només passa una vegada pel mateix lloc. El millor és que em va servir d’experiència per fer després de vicerector”, relata. Del seu mandat se sent orgullós d’adquirir l’edifici de La Patronal per al poble i recorda amb tristor l’atemptat contra el mateix Ajuntament –va esclatar un petit artefacte– provocat per militants de l’antic règim en un moment complicat de la post-democràcia.
En canvi, se li il·luminen els ulls quan parlem de la seva participació en diferents projectes d’investigació en el centre Sincrotró Alba de Cerdanyola “on vaig gaudir moltíssim”. I fa una reflexió des de la seva experiència com a científic i docent: “El coneixement és molt important, però també ho és que l’investigador sigui capaç de comunicar molt bé el que fa”.
Ha superat la Covid-19
Ara està jubilat, però manté el vincle amb diferents entitats. És patró de la Fundació Caixa de Sabadell, està a la junta de Joventuts Musicals i és el portaveu del Consell consultiu del Centre d’Esports Sabadell i també col·labora amb la Comissió Històrica. Porta al cor els colors arlequinats “des que el meu oncle em portava de petit a la vella Creu Alta. Patim molt, però som feliços amb poques coses. Ara, per exemple, ja estem il·lusionats amb el play-off exprés. El futbol, i en aquest cas el Sabadell, és capaç d’unir persones d’afinitats polítiques ben dispars”.
També ha viscut de prop l’epidèmia de la Covid-19. Ell i la seva família han patit la malaltia, però sense necessitat d’hospitalització: “Jo soc qui va notar més símptomes, però ja estic recuperat”. Per cert, casa seva respira ciència i medicina pels quatres costats: la seva dona Mercè és dermatòloga; la filla, veterinària; i el fill, dentista.
