El govern de l’Estat ha aprovat aquest divendres l’ingrés mínim vital en un Consell de Ministres extraordinari. La prestació garantirà un mínim de 462 euros al mes per a una persona sola i afegirà 139 euros més per a cada familiar fins a arribar a un màxim de 1.015 euros al mes.
Les famílies monoparentals rebran un complement de 100 euros. L’executiu de Pedro Sánchez calcula que la mesura arribarà a unes 850.000 llars i tindrà un cost de 3.000 milions d’euros anuals.
A unes 100.000 se’ls reconeixerà d’ofici el dret a la prestació. La resta l’hauran de sol·licitar, a partir del 15 de juny, i s’abonarà en dotze pagues. L’ingrés mínim vital es podrà compatibilitzar amb altres ingressos, des d’altres prestacions a rendes del treball.
El vicepresident segon i ministre d’Afers Socials, Pablo Iglesias, ha afirmat en roda de premsa després del Consell de Ministres que és un “dia històric” per a la democràcia espanyola. “Avui neix un nou dret social a Espanya”, ha dit, i l’ha considerat “l’avenç més gran en drets socials des de l’aprovació de la llei de dependència del 2006”. Iglesias ha remarcat que era “urgent” aprovar-ho perquè “milers de famílies no poden esperar més”.
Podran sol·licitar l’ingrés mínim vital les persones soles d’entre 23 i 65 anys que faci almenys tres anys que estan constituïts com a llar. Ho podran fer dels 18 si tenen menors a càrrec i només hauran de portar un any constituïts com a llar. Caldrà acreditar un any ininterromput de residència legal i efectiva a l’Estat espanyol, a excepció de situacions de violència de gènere o explotació sexual.
Es reconeixerà d’ofici a aquelles persones que estiguin percebent la prestació per fill a càrrec i a aquells que hagin de fer la sol·licitud, se’ls concedirà amb efectes retroactius a l’1 de juny si l’han demanada en els tres primers mesos. La sol·licitud serà multicanal, es podrà presentar a través de la seu electrònica de la Seguretat Social o enviant la documentació per correu ordinari.
Ingressos inferiors a la renda
Per tenir dret a l’ingrés mínim vital, caldrà acreditar que es té uns ingressos totals inferiors a la renda garantida per al seu tipus d’unitat de convivència (5.538 euros anuals per a llars unipersonals i el màxim de 12.184). S’exigirà tenir un patrimoni (descomptant l’habitatge habitual) inferior a tres cops la renda garantida. Iglesias ha destacat que les llars podran acreditar que compleixen les condicions tant amb els ingressos anuals de l’any anterior com amb els d’aquest any per atendre situacions derivades de la crisi del coronavirus.
Compatible amb la feina
Iglesias ha explicat que la renda completarà els ingressos de la llar perquè arribin a l’import de la renda mínima vital. Així, per exemple, una persona sola que compti amb ingressos de 200 euros sigui per una feina o una altra prestació, rebran de l’Estat els 262 euros que faran que arribi als 462 de la renda mínima.
El govern central “fomentarà” la incorporació al mercat laboral amb incentius. Quan el titular no tingui feina i la trobi, part del seu salari quedarà exempt transitòriament del càlcul de la prestació. Quan el seu salari s’incrementi, la quantia de la prestació es reduirà en una quantitat inferior a la de l’increment salarial. Si el beneficiari de l’ingrés no té feina, s’exigirà que s’inscrigui com a demandant de feina.
Col·laboració de les administracions
El ministre d’Integració, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat que l’aplicació de la prestació necessitarà la col·laboració de totes les administracions. “Volem crear més enllà d’una prestació un conjunt de polítiques al seu entorn”, ha dit, però “la governança compartida” serà fonamental perquè aquest sistema “triomfi”.
Les CCAA i els ajuntaments tindran un paper també en una comissió de seguiment de l’aplicació de l’ingrés mínim vital amb l’objectiu de “millorar-ne” l’aplicació. Tot plegat, segons Escrivá, anirà acompanyat d’altres avaluacions per part d’institucions i investigadors de centres privats.
Aquesta, segons Escrivá, no és una prestació “més”, sinó que “marcarà un abans i un després” sobre “com es fan polítiques públiques a Espanya”. “Si ho fem tots bé i treballem amb totes les administracions, pot ser un exemple de coordinació i de cooperació”, ha dit.
L’impacte local
A Sabadell, l’Ajuntament està pendent de rebre les indicacions sobre el procediment a seguir per determinar el nombre de persones que se’n podran beneficiar. El virus ha tocat diverses famílies, que ara requereixen ajudes que a principis d’any no els calien.
“Pel que fa a prestacions hi ha hagut un increment, de mitjana les que es tenien registrades el mes de març eren unes 400 i ara s’han doblat”, explica el regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés. “La previsió a hores d’ara és arribar al mes de juny a les 1.500 prestacions mensuals, entre alimentació, bolquers o subministraments energètics, entre altres”, detalla.
També s’ha disparat el nombre d’usuaris del Rebost Solidari. Si bé al principi de la crisi s’hi acollien unes 1.900 famílies, ara per ara en són unes 2.500. Aquestes dades s’han anat accentuant, i si bé al començament de la pandèmia no es registraven dades gaire significatives, la situació es va disparar a partir de la tercera setmana. “Aquest episodi s’ha anat allargant, moltes famílies s’han quedat sense feina, no han cobrat res i se’ls han acabat els estalvis”, conclou Cortés.
3.000 MEUR de despesa
Escrivá ha recordat que des del 2014 el Consell Europeu ha advertit sobre el problema de la desigualtat i les rendes mínimes a l’Estat. El ministre ha recordat que l’ajuda arribarà a 850.000 beneficiaris a uns 2,3 milions de persones i costarà aproximadament 3.000 MEUR a les arques de l’Estat.
Segons ha apuntat, amb aquesta prestació de l’Estat podrà arribar a més d’un milió de persones en situació de pobresa extrema, fet que implica reduir en un 80% la pobresa extrema, mentre que ho farà a 550.000 persones més en situació de pobresa “alta”. En el cas de les llars monoparentals (90% dones), la reducció de la pobresa extrema serà del 90%.
El ministre ha recordat que la prestació va acompanyada d’un “segell social” per a les empreses que ajudin els beneficiaris i els permetin, per exemple, ajudes en les compres. Serà “un reconeixement a la tasca que estan fent en aquest punt”. També hi haurà incentius a la contractació als beneficiaris per part de la Seguretat Social.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
