Publicitat
Ciutat

Del teletreball al 'sexting': la vida serà encara més digital?

Durant el confinament, una onada digital ha inundat tots els àmbits de la vida. Canviaran les ciutats, la nostra manera de lligar i el treball?

/ Jennifer Waddell

Hem tingut una pantalla enganxada davant dels morros durant els dos mesos i mig de confinament. Una onada digital ha inundat gairebé tots els àmbits de la vida. Ha augmentat des del teletreball fins al ‘sexting’, passant per les videotrucades d’avis nonagenaris i nets, el flirteig de solters a Tinder o les coreografies adolescents a TikTok. Aquesta ona expansiva tecnològica, fins i tot, afectarà les ciutats, que s’hauran d’adaptar a la realitat modelada pel coronavirus. Ens canviarà la vida tot plegat? En parlem amb experts.

Les ciutats del demà, a debat: més seguretat i menys privacitat?

Una ciutat intel·ligent posa la tecnologia al servei dels ciutadans per millorar el seu dia a dia. Perquè visquin en un lloc més eficient, confortable, sostenible. Semàfors que s’adapten al trànsit, a la meteorologia o a la intensitat lumínica; càmeres que alerten d’accidents o sensors per informar sobre les places d’aparcament lliures. Què passarà, ara, amb aquests projectes de les ciutats del demà?

El director general de l’ESDi, Antoni Garrell, lamenta que la crisi canviarà les prioritats pressupostàries i sobretot els projectes per fer les ciutats més sostenibles s’endarreriran entre 18 i 24 mesos. “Tant de bo m’equivoqui”, considera l’especialista. "Potser no són urgents pel dia d'avui, però són importants per salvar el planeta de demà", alerta l'especialista en gestió de la innovació i en l’economia del coneixement.

Paral·lelament, el consultor d’Smart Cities i Sector Públic d’Indra, Eduardo Martínez, explica que la tendència, a causa del coronavirus, serà que les administracions requereixin solucions intel·ligents per controlar aforaments, gestionar els espais i evitar saturacions a places, museus o fires. També a les botigues de les ciutats: “Abans es feia per controlar cues, ara per seguretat”, resumeix. I apunta que, fins i tot, això suposarà un punt d’atracció per al turisme: “Es podrà dissenyar una ruta segura per la ciutat, que es modifiqui en funció de les dades”. Però aquests projectes susciten debat. Les ciutats ens despullaran de la nostra privacitat?

Les solucions per fer les ciutats més segures ens poden robar la privacitat de les ciutats? / VICTÒRIA ROVIRA

Garrell desconfia de les inversions que es facin enfocades a la traçabilitat dels contagis. Avisa que cal estar alerta: “S’haurà de vigilar molt qui controla les dades, es pot propiciar una intromissió de la privacitat”. Sobre la qüestió, Martínez reconeix que determinats projectes poden generar la sensació de por o d'inseguretat. Però assegura que aquests sistemes a les ciutats treballen amb dades agregades que no permeten que les administracions ni la xarxa referenciïn les persones, amb noms i cognoms.

Adolescents ‘tiktokers’, octogenaris digitalitzats

L’onada digital ha banyat tothom. I s’han posat a surfejar-la des dels nens que continuen veient la seva mestra a través d’una pantalla fins als octogenaris, entestats a aprendre a utilitzar la tauleta per veure els seus nets. “Amb el confinament, molts avis s’han adonat de la potencialitat de la tecnologia. No només han descobert que poden parlar amb els familiars, sinó també veure’ls. I han comprovat que el mecanisme d’aquests canals no és tan difícil. Una part d'ells haurà consolidat l’avenç. Això és aquí per quedar-se”, augura Gerard Vilanova, educador digital.

Els més petits ja eren uns grans consumidors digitals abans del confinament. Sabíeu que el vídeo més vist en català a Youtube, amb 208 milions de visites, és una cançó infantil de Dàmaris Gelabert? Acumula més visualitzacions que qualsevol videoclip de la Rosalia. Amb el confinament, els més petits encara s'han convertit en majors devoradors de tecnologia. I fins i tot també s'ha començat a temptejar aquest terreny una mica més aviat: “Jo tinc una filla de 7 anys que per primer cop ha enviat correus i ha fet videotrucades. Hem viscut un procés d’acceleració”, explica Vilanova.

Publicitat

Avis, adolescents i nens, tots digitalitzats / PEXELS

El teletreball dels pares, a més, ha contribuït al consum de pantalles dels fills: “Hem utilitzat les pantalles com a agent de distracció. Hem hagut de gestionar una situació diferent i no hem tingut temps per atendre’ls directament. Com a recurs és admissible, potser no ho és tant com a costum”.

Entremig, els adolescents s’han passat el confinament fent ballarugues davant del mòbil: Tiktok ha destronat Instagram com a aplicació preferida entre els joves, segons un informe de Qustodio. La companyia alerta que, respecte a l’any passat, l’ús de les xarxes socials ha augmentat un 100% entre els menors. Si només tenim en compte les últimes setmanes, un 200%. Qui els desenganxarà, ara?

L’ús de les plataformes per tenir cites es dispara. Es perdrà el flirteig de barra de bar?

Hem hagut d’estar tancats a casa, sense sortir, però l’ús d’aplicacions per tenir cites s’ha disparat. És una mica paradoxal. Tinder va batre el seu rècord històric d’ús el 29 de març. A Espanya, les converses en aquesta plataforma han augmentat fins a un 30% i són un 25% més llargues, segons El Economista. Es mantindrà això com a tendència? Els atrevits que busquen fortuna a les barres de bar, a l’antiga, es quedaran sols en les futures internades?

“Moltes persones s’han llançat a provar aquestes aplicacions. Pel fer d’estar reclosos, a més de l’avorriment afegit, pot ser que hagin tingut ganes de tenir contacte amb algú, sigui contacte social o sexual. És probable que aquells que dubtaven hagin trobat un al·licient en aquesta situació, descobrint-hi factors positius”, reflexiona la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles, Mireia Borràs. Per tant, podria ser que el cabdal de les aplicacions de cites retornés al seu ritme, una vegada retorni el ritme de vida normal.

L'ús de Tinder s'ha disparat / PEXELS

El confinament, alhora, ha propiciat el sexting. L’anglicisme defineix les trucades o videotrucades pujades de to o l’intercanvi de missatges i fotografies picants. Borràs especifica que és molt propi de persones que “s’han trobat a la fase inicial d’enamorament, d’explosió química, física i corporal”, però que no han estat juntes el confinament. El més probable, doncs, és que amb el relaxament de les restriccions de mobilitat aquest tipus de plaers tornin a ser tàctils.

El teletreball. És aquí per quedar-se?

Un 88% dels catalans està satisfet amb el teletreball i creu que serà una bona solució de cara el post-confinament, segons una enquesta del CEO de la Generalitat. El director general de l’ESDi, en aquest sentit, assenyala que aquest mecanisme incrementa la productivitat, ja que evita desplaçaments i
ajuda a la conciliació laboral i familiar. Alhora, subratlla que propicia un reequilibri territorial, ja que permet viure més lluny de les grans ciutats.

Ara bé, Garrell és molt crític: “La gent no està teletreballant, està fent teleactivitat amb uns nivells de productivitat molt baixa”. Ressalta que per instaurar el teletreball cal que les empreses passin per un procés de transformació digital, invertint en tecnologia i formació. Aquest procés digital, apunta, només s’ha fet al 20% de les empreses de l’àrea metropolitana. Com a conseqüència, alerta del risc al qual s'han abocat les empreses treballant sense mecanismes de ciberseguretat, amb ordinadors domèstics. Garrell considera que la majoria de companyies no estan preparades: “El teletreball s’incrementarà, segur, però no tan ràpidament”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top