ELOI CORTÉS SERRA

Ingrés mínim vital, més justícia social

[Per Eloi Cortés Serra, regidor d’Acció Social i Habitatge]

L’aprovació de l’ingrés mínim vital (IMV) és un pas endavant gegant en la protecció de les persones en situació de més vulnerabilitat. Sens dubte és una de les polítiques socials de més importància desenvolupades a Espanya en el marc de l’estat del benestar: està previst que se’n puguin beneficiar 850.000 llars, arribant a 2,3 milions de persones en situacions de pobresa extrema. És més: 400.000 nens i nenes deixaran d’estar en situació de pobresa extrema gràcies a aquesta mesura, segons dades de l’Alt Comissionat per a la Lluita contra la Pobresa Infantil. Espanya és un dels països europeus amb una taxa de pobresa més elevada i, amb aquesta mesura, deixarà de ser un dels pocs que no tenien cap política per garantir un mínim de rendes en l’àmbit estatal.

Ha sigut necessària la crisi social derivada de la Covid-19 per fer realitat una mesura de tanta profunditat com l’IMV. Davant la dimensió de la crisi social que estem vivint era ineludible posar en marxa aquesta política. És una mesura històrica en la redistribució dels recursos per fer de la nostra ciutat, del conjunt del nostre país, un lloc amb menys desigualtats i més justícia social.

L’ingrés mínim vital haurà de conviure amb les prestacions similars ja existents en l’àmbit autonòmic, que en seran subsidiàries; és a dir, el podran complementar. En el cas de Catalunya, l’aprovació de l’IMV representa una oportunitat per abordar canvis necessaris en el funcionament de la renda garantida de Catalunya (RGC). Aquesta mesura, impulsada per entitats socials, sindicats i alguns partits polítics com una ILP l’any 2012, va ser aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. Des d’aleshores s’ha anat desplegant, però el seu funcionament presenta unes mancances considerables que la Generalitat de Catalunya ha d’abordar. La llei que desenvolupa l’RGC ha estat 3 anys sense reglament, aprovat tot just fa unes setmanes. A més, és una mesura que es queda curta: només 1 de cada 10 persones amb dret a percebre-la la reben. I el funcionament de l’RGC està lluny de ser l’adequat, amb uns procediments administratius llargs, feixucs i amb poca informació.

La crisi de la Covid-19 ha agreujat i ha multiplicat les situacions de desigualtat i vulnerabilitat, i les xifres de les atencions realitzades per la regidoria d’Acció Social en són un exemple: només del 16 de març al 30 d’abril s’han incrementat les atencions en un 61% respecte al mateix període que l’any passat, passant d’unes 6.000 persones ateses a gairebé 10.000. L’Ajuntament de Sabadell, com el de qualsevol altre municipi del país, és la primera porta a la qual van a picar les persones que es troben en una situació de necessitat o sense recursos. Les dificultats per accedir a l’RGC o la falta, fins ara, d’una prestació com l’IMV situa els ajuntaments com els responsables de donar resposta a situacions de pobresa extrema sense tenir ni els recursos ni les competències per garantir uns ingressos mínims.

Cal que l’RGC arribi a molta més gent, cal millorar el seu funcionament i evitar els enormes volums de denegacions de sol·licituds o extincions de les antigues RMI que no es tradueixen en RGC. I especialment cal millorar la coordinació amb el món municipal per facilitar l’accés a aquesta prestació i millorar la gestió d’aquesta política social. Des de Sabadell demanem al Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies que aprofiti aquesta ocasió per revisar i millorar el funcionament de l’RGC i que la faci servir per anar més enllà i arribar a més persones, ampliant la cobertura que proporcionarà l’IMV i augmentant la protecció a aquelles persones en situació de més vulnerabilitat. La pilota està a la teulada del Departament d’Afers Socials i Treball. Des de Sabadell ens trobaran en el camí per fer una ciutat i un país socialment més justos.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Comentaris
To Top