[Per Lourdes Ciuró, portaveu del grup municipal de Junts per Sabadell]
Com molt bé explicava el periodista d’aquest diari Miquel Àngel Luque, en el seu article del passat 6 d’abril Els autònoms de Sabadell, entre la indignació i la incertesa, aquest col·lectiu de dones i homes de Sabadell està patint molt els efectes econòmics de la Covid-19.
A l’inici de la crisi d’aquesta pandèmia, el ministre d’Assumptes Econòmics alemany, Peter Altmaier, va afirmar que “la cadena econòmica és tan forta com la baula més dèbil” i per aquest motiu cal ajudar els petits engranatges d’igual manera que es fa amb els grans, amb la finalitat que l’economia no en surti perjudicada. Perquè aquesta és la manera de fer economia social i per tant la que ens farà sobreviure. Tot això es traduïa en un gra pla de xoc efectiu amb ajudes de fins a 40.000 M/€ entre subvencions i crèdits per a petites empreses i autònoms.
Alemanya és molt coneguda per les seves grans marques, però en realitat té molta cura de les seves petites empreses i autònoms, que a la vegada són proveïdores de les grans indústries exportadores conegudes arreu, i es caracteritzen per la seva qualitat, innovació i valor afegit en tot el que fan. Lògicament des d’una posició municipal com la nostra no podem fer polítiques d’aquesta dimensió ni tenim una economia com l’alemanya, però cal que fem coses i les podem fer.
La direcció de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) anunciava a principis del mes d’abril que mig milió de treballadors autònoms no podrien tornar a obrir els seus negocis una vegada acabada la crisi del coronavirus, fet que suposaria un cost de 25.000 milions d’euros. Altres fonts parlaven que estaríem al voltant de 800.000 autònoms, dels 3,3 milions que hi ha a Espanya, els que s’acollirien al tancament d’activitat, i per comerços els més afectats l’hostaleria, el taxi i el comerç.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, a Sabadell el mes de març teníem 12.877 persones en règim d’autònoms de la Seguretat Social, majoritàriament al sector serveis, però també un nombre important de persones estaven a la indústria, a la construcció, i en molt menor quantia a l’agricultura.
I què podem fer? Per una banda i des de la ciutadania, no hi ha res millor per fer costat al comerç i serveis locals que ajudar-los mitjançant fer les compres quotidianes a les nostres botigues i serveis de proximitat. Mirant de prioritzar també la compra de productes i serveis creats i produïts a Sabadell. Si aconseguim mantenir el comerç de proximitat i la indústria local, ens resultarà més fàcil a tots sortir de la crisi.
Per altra banda, des de l’àmbit local hem de ser proactius i resolutius en l’assistència d’aquest important col·lectiu, escoltant-los primer per treballar a trobar solucions i és aquí on el model de ciutat de proximitat que des de Junts per Sabadell defensem hi té molt a fer. La transformació dels actuals eixos comercials en eixos cívics de proximitat tot incorporant-ne de nous per acostar els serveis bàsics a tots els barris són mesures que des de l’àmbit de l’urbanisme també s’adrecen als autònoms i complementen les de reclamar ajuts a les diferents administracions, sigui minimitzant temporalment la pressió fiscal o accelerant les devolucions impositives pendents.
Se’ns gira molta feina.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
