[Per Adrián Hernández, portaveu del grup municipal de Ciutadans]
Pocs dies portem ja a la fase 2 de la desescalada i sembla que anem recuperant quotidianitat a una velocitat més gran de la prevista. Ja tenim tots els comerços oberts, ja hi ha molts cotxes de nou a la ciutat, tornen els clàxons i els conductors amb presses. Però no fa gaire, el primer dia de llibertat, els mitjans de comunicació locals recollien com una majoria de sabadellencs vàrem anar al bosc de Can Deu i al Ripoll per gaudir de les primeres hores de permís del confinament. Tanmateix, s’accelera el debat de la mobilitat, de la ciutat sostenible i de valorar els nostres espais naturals. Fruit de tot això, reflexiono sobre les capacitats i recursos com a ciutat, de les oportunitats que tenim i faig propostes per al debat.
El juliol farà un any que vaig ser triat com a diputat provincial, una experiència que em permet conèixer una administració supramunicipal amb recursos com és la Diputació de Barcelona. Una primera reflexió que voldria compartir és que Sabadell, amb entorns naturals assimilables a altres ciutats, no té el mateix suport en l’àmbit de finançament-
Fixem-nos en el Consorci del Besòs, com els ajuntaments consorciats (Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona i Montcada i Reixac) treuen profit de la Diputació de Barcelona que gestiona i fa el manteniment del Parc Fluvial del Besòs. L’aportació ordinària dels ajuntaments de Santa Coloma o Badalona és de 50.000 euros anuals. La gran partida per al manteniment d’aquest gran espai natural és d’administracions supramunicipals i cerca de projectes i finançament europeus de manera consorciada. Només en el pressupost de la Diputació de Barcelona del 2019 en diverses partides hi ha una inversió de 982.390 euros per al Parc Fluvial del Besòs.
Si mirem el Parc Natural de Sant Llorenç tenim la gestió de la Diputació i com a vocals del parc, els ajuntaments de l’àrea d’influència, entre altres de dos veïns nostres: Terrassa i Castellar del Vallès.
A Sabadell, un dels nostres pulmons, que sembla que sobreviu a pesar del sotrac de les ventades del desembre del 2014, és Can Deu i Ribatallada. Hectàrees de propietats mixtes, la majoria privades, però també terrenys de l’Ajuntament de Sabadell, però amb un clar deficient finançament per a la conservació, manteniment i/o recuperació del bosc.
De la mateixa manera, el rodal no es recupera d’un temporal que ja ens n’ha vingut un altre, com el darrer exemple del Glòria. Som incapaços de mantenir l’únic ús que segur que el Ripoll ho serà sempre: el mediambiental.
I per què ens passa això a Sabadell? A vegades sembla que ho volguéssim fer sols, quan per mantenir aquests dos espais naturals, que no només donen vida a la ciutat sinó a tota la comarca o als Vallesos, necessitem més actors.
El desembre del 2019 els municipis de Terrassa, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses i Castellar del Vallès van proposar ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç. Volien instar la Diputació i la Generalitat per augmentar l’àmbit de protecció en els seus termes municipals. Els beneficis serien els programes de gestió, vigilància, prevenció i senyalització de la Diputació de Barcelona com a organisme gestor del parc. La Generalitat haurà de declarar els àmbits d’ampliació com a Parc Natural, en el marc de la Llei d’espais d’interès naturals.
I aquí vindria la primera proposta: Sabadell s’ha d’afegir a aquesta petició, el bosc de Can Deu i Ribatallada, que acaben abraçant-se amb Castellar, hauria de formar part del Parc Natural. Guanya la ciutat perquè és un valor afegit tenir un espai natural reconegut com a Parc Natural, guanyem tots perquè ampliem la conservació i la natura i posem punt final a la manca de manteniment d’aquest valuós espai.
Pel que fa al rodal i el Ripoll, el debat actual és sobre els usos que es podrien donar. Deixaré aquest debat per al final. El que sabem avui és que la ciutat no té els diners per posar el rodal al dia, i si no som capaços ni de garantir els usos actuals, com volem pensar en usos futurs? Per tant, aquí va la segona proposta: consorciem-nos.
Les fortaleses del rodal i avantatges per al medi ambient i la salut superen el marc municipal; per tant, la idea d’un Consorci del Ripoll és una solució. I aquí és una proposta oberta, pot ser un nou consorci o ampliació d’un que ja funciona (el del Besòs).
El conjunt de les administracions públiques, que unides podrien treure més fons europeus per a projectes mediambientals, podrien gestionar públicament des del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a la mar mediterrània. Parc Natural-Consorci Ripoll-Consorci Besòs. Un espai que supera en potencialitat a la comarca, un espai per fer valdre en l’àmbit català.
L’estat actual del Torrent dels Colobrers, entre altres espais del rodal, o reivindicar patrimoni com la Séquia Monar ens obliga a cercar noves fórmules. Des de Ciutadans posem aquestes dues propostes sobre la taula, mentre esperem que el govern de la ciutat posi fil a l’agulla per explorar les potencialitats que es cerquin en la col·laboració publicoprivada per a la resta d’usos al Ripoll. De la Mola al pont del Petroli no hi ha res més maco que els espais naturals de Sabadell. Som-hi.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
