El Parc Taulí és la corporació més gran de la ciutat. També és el cinquè hospital de Catalunya, i el seu pes en tots els plans estratègics de la ciutat és molt notable. I no cal parlar de la importància de l’hospital a la vida dels sabadellencs, molt més encara durant la crisi sanitària de la Covid-19, en què es va fer patent la seva resistència. Però el Taulí té una cara B, la gestió política. La polèmica arran de la dimissió de Modesto Custodio, que ha estat el president del Consell de Govern de l’hospital els darrers 8 anys, deixa entreveure problemes de fons que ens passaran factura no ara, sinó els propers anys.
La marxa de Custodio, que sempre s’havia esforçat per aportar rigor i professionalitat a un càrrec que mereixia molt més respecte institucional per part de la Generalitat i la gestió del centre, posa al centre de l’escenari el futur de l’hospital i l’atenció que rep la infraestructura sanitària de Sabadell per part de l’administració autonòmica. La gestió hospitalària no pot dependre de les relacions polítiques o personals dels gestors. El Taulí és l’hospital més infrafinançat de Catalunya, i el pla estratègic 2030 no compta amb la inversió necessària, i no podem comptar per sempre amb la resistència heroica dels professionals. Ens posem a arreglar-ho?
