[Per Xavier Guerrero, químic i exregidor]
Al desembre del 2018, el ple municipal prorrogava el contracte de transport urbà a la TUS fins al gener del 2022. S’estaven fent inversions en nous vehicles híbrids i s’ampliaven les línies i les freqüències de servei. Els increments d’usuaris eren molt importants i es calculava superar els 14 milions de viatgers anuals durant el 2020. El futur es mirava amb optimisme.
Això era abans de la pandèmia. Als moments més durs de la crisi, ha estat habitual veure busos buits circulant pel carrer, amb una pèrdua de més del 80% d’usuaris.
Moltes concessionàries de transport públic han estat demnant a les administracions negociar ERTOs i ajornaments d’impostos. Bàsicament, perquè no tenen ingressos per venda de bitllets i, encara que el dèficit l’assumeixi l’administració (el forat que es generarà a l’ATM serà colossal), fins que això no passi, les tensions de tresoreria seran importants. Al capdavall, la despesa s’ha mantingut més o menys igual, malgrat la caiguda d’usuaris.
Parèntesi: Sebastià Ribes sempre em corregia quan em sentia parlar de dèficit. El transport públic no té dèficit, els diners que s’hi destinen s’han d’anomenar inversió, em deia.
En xifres grans, el transport públic urbà a Sabadell val uns 12,5M€ anuals. D’aquests, uns 7,5M€ es cobreixen amb el servei, i els restants 5M€ provenen de l’Ajuntament, l’Estat i la Generalitat. Però considerant que la regularitat al servei no es recuperarà fins com a mínim al 2021, el desequilibri pot arribar fàcilment enguany als 8M€, que majoritàriament sortiran de l’Ajuntament.
De sempre que a la TUS se li ha pagat el 80% d’aquests 5M€ en un sol pagament, cap a finals d’any. I l’altre 20%, un cop fet el balanç econòmic. Una opció per alleujar la situació seria fraccionar el pagament d’aquest 80% en quotes mensuals. El contracte actual ja preveu aquesta possibilitat.
Malgrat la forta temptació que alguns poden tenir de reduir el servei –ja ho va fer, dissimuladament, el PSC, el període 2010-2013–, ara és quan els polítics sabadellencs han de demostrar la importància que diuen donar al transport públic, com a vertebrador de la mobilitat urbana i com a sistema de transport més democràtic, ja que el previsible empobriment post-Covid el farà més necessari que mai.
Per altra banda, quan la coalició ERC/CUP/UxC/G va engegar, el 2015, Sabadell tenia la flota de vehicles amb l’edat mitjana (13,5 anys) més antiga de totes les ciutats més grans de 100.000 habitants de Catalunya. Ara aviat, arribaran els darrers 10 busos comprats per aquell govern. Això deixarà la flota en bones condicions, però si l’actual equip municipal no segueix invertint en renovació, els anys passaran i els vehicles tornaran a envellir.
I, no menys important, el gener del 2022 s’acaba la concessió i quedarà la possibilitat d’una darrera pròrroga de 10 anys o fer convocatòria de concurs públic. Passades les eleccions del 2019, el govern disposava d’un any i set mesos per negociar aquesta possible pròrroga, perquè el contracte s’ha de denunciar (es diu així) un any abans, o bé s’aplica pròrroga automàtica. Ara només li queden 7 mesos. No sé si es podia esperar gaire imaginació, però encara menys ara que tot ha canviat tant. Tanmateix, això significa que acceptem que no hi haurà canvis significatius en la mobilitat a Sabadell els propers 10 anys, cosa que no és gaire creïble; així que, com a mínim, caldria preveure una pròrroga compatible amb una transformació important del servei, per exemple, busos 100% elèctrics (amb les seves estacions de càrrega), busos de barri i pacificació de grans àrees de tota la ciutat.
